-39 15 Maig 2009 I la hipertensió no afluixa...

-39
15 Maig 2009

Avui he anat a revisió a l'hospital de dia del servei d'endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.
El tema del sucre, de la diabetis, està control.lat, però el meu endocrinòleg s'ha enfadat molt, però que molt. M'ha trobat la tensió arterial a 22, xifra que demanaria un ingrés hospitalari per risc cardiovascular. M'ha demanat que com a mínim agafés un mes de baixa a la feina i m'anés a un lloc ben tranquil a descansar, més o menys a fer companyia a l'avi de Heidi a les altes muntanyes dels Alps...
Jo li he explicat que vull aguantar aquest mes, que ja sé que el ritme diari de l'escola xoca amb el meu problema d'hipertensió, i l'arriba a disparar en dies o époques d'incidències més concretes, com em va passar ahir per diferents motius.
Però després de 34 anys de mestre, ara que he arribat als dies finals, ara que em jubilo a efectes legals el 31 d'agost però que el meu darrer dia amb alumnes és el 23 de juny, dins d'un mes, no vull passar aquest mes a casa amb la baixa. Seria molt pitjor acabar la meva professió veient els darrers dies del curs passar els nens pel carrer camí de les seves escoles. L'he dit a l'endocrinòleg que no agafaré la baixa, intentaré prendre molta tila i gens de cafè, però que vull acabar el curs amb la meva darrera classe estant amb ells i elles a l'escola. L'infermera, la simpàtica Pili, m'escoltava amb una certa mirada de desaprobació. Ella ho entenia també, però pensava que he de descansar de forma immediata...
I bé, hem posat la següent visita amb el meu metge endocrinòleg a mitjans de juliol, amb el compromís que a partir de final de curs, a partir del 23 de juny, he de fer una autoterapia intensiva de relaxació i dieta estricta per baixar la tensió i també el pes, a un mig plaç he de baixar uns 15 kilos, i a més llarg plaç hauria de baixar uns 30.