-24 2009 I EL VAIXELL ES PREPARA PER SALPAR - AND THE SHIP PREPARES ITSELF TO SET SAIL VERY SOON

-24

Dissabte 30 de Maig de 2009

I EL VAIXELL ES PREPARA PER SALPAR AVIAT, MOLT AVIAT

I arribarà el temps, mar enllà, travessant oceans i albirant horitzons insospitats, de recordar aquests dies, aquests temps, ara massa reals i propers per poder analitzar-los i jutjar-los.

No, encara no... Evidentment, no.

Haurà de passar temps, sentir l'escuma de les onades a la cara i regalimar gotes de sal de mar pel cos per poder pensar, per poder veure clar...

Potser setmanes, potser anys, potser segons, potser una eternitat...

I llavors, quan arribi el moment, només en aquell moment, quan et sentis per sobre del bé i del mal, quan suris més enllà de les passions i angoixes del camí, quan arribis a la mirada cristal.lina i pura, llavors, només llavors, parlar, escriure i parlar. I recordar. O potser callar amb un somriure infinit...

En el futur...

Navegant a barlovent...


Countdown: -24
SATURDAY
2009 MAY 30
AND THE SHIP PREPARES ITSELF TO SET SAIL VERY SOON...

-28 2009 LES BOIRES QUE ANUNCIEN L'ESTIU - The fogs that they announce the new summer

Albada del dilluns 25 de maig de 2009
7h 20m

Sortim de casa camí de la Gran Via i l'autopista de Badalona. Agafem el carrer Numància, i la sorpresa: davant nostre, un mar de boira procedent del mar amaga la part alta dels edificis del carrer Tarragona, més enllà de l'estació de Sants...

Les boires anuncien l'estiu, tot es fosc, gris i trist encara, però aviat arribarà el temps del sol, la llum, l'aire i la mar, i les ombres s'esvairan per sempre camí de l'oblit del passat sense record...

Dawn of Monday, the 25th of May, 2009
7.20 a.m.
The fogs announce the summer, everything is dark, gray and sad, but soon the time of the Sun will come, the light, the air i the sea, and the shades vanish forever in the road of the oblivion of the past without memory...

-29 2009 UN BELL MISSATGE D'EN JOSEP GRAUPERA

El meu amic, ex-alumne i germà, en Josep Graupera, m'ha enviat un bell, un meravellós missatge.
Aquí el teniu:

Estimat Josep Mª,
m'he permès adaptar els 4 últims capítols
de la preciosa novel.la IT d'Stephen King
inspirat pel gran regal que em vas fer al teu
Blog amb les fotos de la nostra vella escola.

"Marchándote...
Así que te vas y hay un impulso de mirar atrás,
de mirar atrás sólo una vez más
mientras se extingue el crepúsculo
para ver ese grave horizonte de Can Solei por última vez.
Los Edificios, la Palmera, la Pista.
Pero tal vez no sea buena idea mirar atrás;
así lo dicen todas las leyendas.
Mira lo que le pasó a la mujer de Lot.
Es mejor no mirar atrás.
Es mejor creer que habrá finales felices en todas partes.
Y bien puede ser así.
¿Quien puede decir que no existen los finales felices?
No todos los barcos que se pierden en la oscuridad
desaparecen sin hallar jamás el sol
o las manos de otro niño;
si algo enseña la vida, al fin de cuentas, enseña que ,
a fuerza de abundar los finales felices,
es preciso poner seriamente en duda la racionalidad
de quien no cree que Dios exista.
Te vas y te vas aprisa cuando el sol empieza descender,
piensa en este sueño.
Esto es lo que haces.
Y si te permites un último pensamiento,
tal vez piensas en fantasmas...,
en los fantasmas de unos niños deshinchando unas ruedas,
cogidos de la mano, jóvenes las caras, sí, pero recias,
tan recias que pueden dar vida
a las personas en las que se han de convertir,
tan recias que comprendan,
quizá que aquellas personas en las cuales se han de convertir deben,
necesariamente, dar vida a las personas que fueron,
antes de intentar la comprensión de la simple mortalidad.
El círculo se cierra, la rueda gira y a eso se reduce todo.
No hace falta mirar atrás para ver a esos niños;
una parte de tu mente los verá siempre,
vivirá con ellos para siempre,
amará con ellos para siempre.
No son, necesariamente, la mejor parte de ti,
pero alguna vez fueron el depósito
de todo lo que podías llegar a ser.
Os amo niños, cuanto os amo.
Por eso; aléjate pronto, aléjate pronto,
mientras la última luz se escurre,
echa tierra de por medio entre tú y Artur Martorell,
entre tú y los recuerdos, pero no entre tú y el deseo.
Eso queda: el reluciente camafeo
de todo lo que fuimos y creímos cuando niños,
de todo cuanto brillaba en nuestros ojos,
aun cuando estábamos perdidos
y el viento soplaba en la noche.
Echa tierra de por medio
y trata de mantener la sonrisa.
Pon algo de Rock & Roll en la radio
y ve hacia toda la vida que existe
con todo el valor que puedas reunir
y toda la fe que logras invocar.
Sé leal, sé valiente, aguanta.
Despierta de ese sueño
sin poder saber exactamente qué era.
No recuerda , en verdad nada,
salvo el simple hecho de haber soñado
que era niño otra vez.
Piensa que es bueno ser niño,
pero que también es bueno ser adulto
y poder analizar el misterio de la infancia...
sus creencias y sus deseos.
Algún día escribiré sobre todo esto, piensa,
y sabe que es sólo un pensamiento de amanecer,
un pensamiento posterior al sueño.
Pero es bonito pensarlo así por un rato,
en el límpido silencio de la mañana:
pensar que la infancia tiene
sus propios secretos dulces
y que confirma la mortalidad,
y que la mortalidad define todo el valor y el amor.
Pensar que lo que ha mirado adelante
también tiene que mirarlo atrás
y que cada vida hace su propia
limitación de la inmortalidad: una rueda.
Al menos, eso es lo que Josep Mª piensa a veces,
en esas horas tempranas de la mañana,
después de soñar,
cuando casi recuerda su escuela
y a los amigos con quienes la compartió..."

Mercès, Josep, my brother forever...

-32 - 2009 - EAGLES FLY ALONE, RAVENS IN FLOCK - Les àguiles volen solitàries, els corbs en estols...

-32

Divendres 22 de Maig de 2009

EAGLES FLY ALONE, RAVENS IN FLOCK

Sí, com va dir Friedrich Wilhelm Nietzsche, les àguiles volen solitàries, els corbs en estols.

Aquesta foto me la ha deixat un gran amic i germà, antic alumne de l'escola Artur Martorell de Badalona, l'Isaac Queralt Frias.

Veieu la descripció que l'Isaac fa d'aquesta foto:

Aquesta foto la vaig fer al Nepal, a principis de novembre de 2007.

Haviem pujat la Vall del riu Marsighandi, i després de l'última part de la vall, el que és la Vall de Manang, enfilàvem la pujada cap
al Thorong La 5416 mts. després del qual encarariem la Vall del Kali Gandaki.

La foto està feta per sobre dels 4000 mts i la muntanya pertany al massís de l'Annapurna III i el Gangapurna de quasi 7500.

M'han dit que et feia gràcia tenir-la i vet-ho kit, aquí la tens!!

Fins aviat!

SALUT.

Isaac Queralt Frias

-33 2009 UNA FLOR A LA JUNGLA DE LES TENEBRES

20 MAIG 2009

En la profunditat de la jungla, més enllà del cor de les tenebres, sempre pots trobar una flor. La Humanitat conserva l'esperança... Però mai no oblidis l'estratègia del cargol...

-39 15 Maig 2009 I la hipertensió no afluixa...

-39
15 Maig 2009

Avui he anat a revisió a l'hospital de dia del servei d'endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.
El tema del sucre, de la diabetis, està control.lat, però el meu endocrinòleg s'ha enfadat molt, però que molt. M'ha trobat la tensió arterial a 22, xifra que demanaria un ingrés hospitalari per risc cardiovascular. M'ha demanat que com a mínim agafés un mes de baixa a la feina i m'anés a un lloc ben tranquil a descansar, més o menys a fer companyia a l'avi de Heidi a les altes muntanyes dels Alps...
Jo li he explicat que vull aguantar aquest mes, que ja sé que el ritme diari de l'escola xoca amb el meu problema d'hipertensió, i l'arriba a disparar en dies o époques d'incidències més concretes, com em va passar ahir per diferents motius.
Però després de 34 anys de mestre, ara que he arribat als dies finals, ara que em jubilo a efectes legals el 31 d'agost però que el meu darrer dia amb alumnes és el 23 de juny, dins d'un mes, no vull passar aquest mes a casa amb la baixa. Seria molt pitjor acabar la meva professió veient els darrers dies del curs passar els nens pel carrer camí de les seves escoles. L'he dit a l'endocrinòleg que no agafaré la baixa, intentaré prendre molta tila i gens de cafè, però que vull acabar el curs amb la meva darrera classe estant amb ells i elles a l'escola. L'infermera, la simpàtica Pili, m'escoltava amb una certa mirada de desaprobació. Ella ho entenia també, però pensava que he de descansar de forma immediata...
I bé, hem posat la següent visita amb el meu metge endocrinòleg a mitjans de juliol, amb el compromís que a partir de final de curs, a partir del 23 de juny, he de fer una autoterapia intensiva de relaxació i dieta estricta per baixar la tensió i també el pes, a un mig plaç he de baixar uns 15 kilos, i a més llarg plaç hauria de baixar uns 30.

2009 I FINALMENT ARRIBAREN ELS NÚVOLS A LA MUNTANYA DE MONTSERRAT - And the clouds came to Montserrat's Mountain...

Dilluns 11 de Maig de 2009
I, finalment, el sol va marxar a descansar i els núvols van arribar de nou a la Muntanya de Montserrat...

Monday, May 11, 2009
And, finally, the Sun left and the clouds came to Montserrat's mountain...

2009 VIATGE EN EL FERROCARRIL CREMALLERA DE MONTSERRAT - Travel in the Mountain Railroad of Montserrat

Dilluns 11 de Maig de 2009
Viatge al Monestir de la Muntanya de Montserrat en el Ferrocarril Cremallera.

Monday On May 11, 2009
Travelling in the Railroad Zipper to Montserrat's Monastery in the Country of Catalonia

2009 11 Maig PUJANT A MONTSERRAT - Rising to Montserrat's Monastery

Dilluns 11 de maig de 2009
Pujant i arribant al Monestir de Montserrat

Monday On May 11, 2009
Rising and coming to Montserrat's Monastery in the Country of Catalonia

2009 11 Maig INTERIOR DEL MONESTIR DE MONTSERRAT - Inside Montserrat's Monastery, Country of Catalonia

Dilluns 11 de maig de 2009
Descansant i pregant a l'interior del Monestir de Montserrat

Monday on May 11, 2009.
Prayer and rest inside the Monastery of Montserrat's Sacred Mountain (Country of Catalonia)

2009 IMATGES DE L'INICI DEL MES DE MAIG - IMAGES OF BEGINNING MAY

Foto1
1 de Maig, a la tarda.
Plaça del Centre de Barcelona, deserta, sense l'habitual congestió de trànsit i vianants de cada dia. Al fons, la tempesta descarrega al Baix Llobregat

Foto2
Matinada del 2 de Maig.
Tornant de sopar al Maresme, aturats pel semàfor vermell davant de la discoteca Titus de Badalona. Una llarga processó de nois i noies es dirigien caminant cap a aquesta zona des de l'estació de tren de Montgat-La Platgeta.

Fotos 3 i 4
Migdia del 2 de Maig.
Zona de Els Brucs, antiga carretera N-2 abans de 1960, a l'Oest de Can Massana (Montserrat) i abans d'arribar a l'actual A-2.