Sí... El final és trist...
Però ja ho sabies, ja ho pressenties...
Mai res no t'ha estat fàcil.
Mai no has vist de fet el gest amable,
el somriure fidel que han vist d'altres...
Potser alguna vegada, però...
Ets injust, i ho saps...
De vegades sí has sentit la ma amiga,
el somriure clar, la ma que t'ajuda...
Però han estat tan poques vegades...
Ja saps que el camí es fa en solitari,
encara que prefereixes creure tot el contrari...
Però no hi ha tendreses,
no hi ha el record de tot el que has viscut...
Finalment, avui ho has acceptat,
ho has entès, ho has viscut...
I el somriure que desitjaves
al final ha aparegut, trist,
als teus propis llavis...
I aquells que t'estimen
t'han recordat que hi ha d'altres camins.
I el final d'un d'ells, trist final,
és l'inici de molts d'altres.
Amb l'ajut dels teus amics i amigues,
que en tens de veritat.
I tornes a caminar cap al vent,
endavant cap al destí,
sense mirar enrera
i agafat a moltes mans...
No comments:
Post a Comment