Tigris, el meu gat, ha estat molt "malito". Però ja s'ha recuperat i està bé, potser encara una mica depre.
Fa uns 15 dies va tenir, igual que fa uns dos anys, una obstrucció urinària motivada per la formació de càlculs d'estruvites, segons el veterinari. Això és típic dels gats que viuen als pisos sense sortir de correries als camps i s'alimenten de pinsos més que de menjar humit. No li agrada el menjar humit, però se n'haurà d'anar acostumant.
El problema es va agreujar perquè això va passar un dissabte a la tarda, quan no hi és el seu veterinari "de capçalera". Vam anar a un servei d'urgències veterinàries, però no van solucionar el problema, que és força delicat.
Vam parlar amb el veterinari, que era fora de Barcelona, i va dir que el portèssim dilluns a primera hora.
La nit de diumenge a dilluns va ser dramàtica, el pobre patia molt i semblava que s'acomiadava abraçat a nosaltres.
En Xavier el va portar el dilluns a primera hora. La situació era molt greu, el final podia ser qüestió de molt poques hores.
La retenció havia omplert la bufeta de l'orina i els ronyons deixaven de funcionar.
Afortunadament, el veterinari d'en Tigris, en Josep Maristany de Tiana, és un excel.lent professional, molt competent i enamorat dels animals. No ens va garantir encara la salvació, però s'hi va posar amb tots els mitjans i coneixements més avançats.
I ens va ingressar el gatet en un dels box de cures intensives de la seva consulta, i allí el vam veure ala nit, pobret, amb una sonda per extreure el pis i els cristalls d'estruvites, i un gota a gota per subministrar-li aigua i medicaments contra infeccions i d'altres aspectes. I va fer tota una sèrie d'anàlisis, que en un primer moment no eren gaire optimistes.
La situació va canviar dimarts. Ja ens va dir cap al migdia que havia reaccionat molt bé al tractament, i els anàlisis sortien molt millor, i permetien ésser optimistes.
El mateix dimarts a la nit ens el vam portar a casa, i el vam cuidar tal com ens va dir el veterinari, amb el neguit de que durant les hores que en Xavier i jo treballem no el vèiem ni sabiem res d'ell fins tornar a casa.
I poc a poc es va anar recuperant, havia quedat molt feble i molt tocat psicològicament, i a hores d'ara, avui diumenge 4 de maig, quan fa 15 dies de la crisi, ja podem dir que en Tigris fa vida normal, perquè ahir ja va començar a portar-nos la seva piloteta per a invitar-nos a jugar a futbol amb ell. En Tigris és un excel.lent porter. Vam jugar una estona, i ho vam deixar perquè vam notar que encara es cansa més aviat que abans.
És admirable la feina dels veterinaris, tractar amb uns malalts que no diuen res, que no poden explicar què tenen ni com es troben...
I, gràcies al seu veterinari, en Josep Maristany de Tiana, en Tigris continua amb nosaltres. Hem d'intentar fer-li canviar els seus hàbits alimentaris, si algú té alguna idea, ja sap, les esperem...
En una de les fotos podeu veure a en Tigris jugant a futbol, fent de porter i agafant la pilota que li haviem tirat. A l'altra foto està al costat del quadre favorit del nostre menjador, l'homenatge a John Lennon i la seva cançó Lucy in the Sky with Diamonds que em van regalar unes amigues.
No comments:
Post a Comment