Al final ahir a la nit, dilluns 12 de maig de 2008, Badalona ha cremat el seu dimoni, cerimònia suspesa el dia 10 a causa de les pluges del temporal de Llevant que ens va arribar la tarda de divendres 9. (Sembla que va fer efecte l'antiga pregària per demanar pluja que vaig posar fa un parell de setmanes en aquest mateix bloc...)
Badalona ha cremat... En realitat creu haver cremat... Al dimoni no se li pot cremar... Ell viu al foc, s'alimenta del foc... Quant més foc, més poder guanya i té... I així, a Badalona, des de fa molts anys...
El dimoni s'estima el foc. i el foc s'estima el dimoni.
I els dos, el dimoni i el foc, s'estimen Badalona per dedicar-li una de les seves festes principals...
Amb permís de Sant Anastasi, és clar...
L’origen de la cremada del dimoni se situa entre els segles XVI i XVII.
A la ciutat es va produir una gran epidèmia, la pesta, i Sant Anastasi, com a guaridor de malalties, va rebre moltes pregàries per part dels ciutadans perquè els ajudés a eliminar aquella epidèmia. Finalment la pesta va desaparèixer i els badalonins van començar a celebrar un ritual com a mostra d’agraïment al sant. El ritual consistia a cremar un dimoni de cartró que simbolitzava tots els mals; entre ells, també la pesta.
No comments:
Post a Comment