CONSUMATUM EST
Ja ha nascut la nova Escola, el nou -ara sí- CEIP Artur Martorell de Badalona. Tot ha estat com un somni. Un procès molt esperat, molt retardat, molt temut i somiat...
Enrera queden els vells edificis de l'escola, enrera queda un mon, un fum de temps que ja no són, un passat... 38 anys pels edificis antics com escola, 32 anys per a la meva vida personal...
Jo vaig arribar a la jove Artur del parc de Can Solei de Badalona el dia 1 de setembre de 1975.. El món i jo erem molt joves... Tot havia de començar, tot era nou... En efecte, poc després de començar jo a Artur, el dia 20 de novembre del mateix any, 1975, moria de vell Francisco Franco, i pocs dies després era proclamat Rei d'Espanya Juan Carlos I.
I a l'escola vaig viure tot el que va venir després... Com la nit del dia 23 de febrer de 1981, quan jo, amb uns quants pares i mares, feiem una reunió de preparació de colònies mentre la radio deia molt alarmada que els carros de combat del general Milans del Bosch havien ocupat València i hi havia rumors de que trens amb una part de la divisió blindada del Maestrat es dirigia a tota velocitat a ocupar Barcelona... I la divisió cuirassada Brunete havia començat a moure's per Madrid... I jo, tornant a casa meva, en una ciutat completament deserta i angoixada, a la radio del cotxe, sintonitzava Radio Nacional d'Espanya a València i constatava que només emitien marxes militars i el bàndol de Milans proclamant l'estat de guerra... I el matí següent, amb mestres que portaven radios informant-nos del final del cop d'estat amb la rendició del tinent coronel Tejero...
I el dia de juny de 1987, que amb la meva inoblidable classe de 8è -jo vaig ser el seu tutor a 5è, 7è i 8è...- tornavem del viatge final d'escola a Ciutadella de Menorca, i a l'arribar a l'aeroport de Barcelona ens el vam trobar completament ocupat per forces de la Guàrdia Civil i els pares i mares ens van informar que aquella tarda hi havia hagut una explosió de bomba que havia causat una massacre als magatzems Hipercor de la Meridiana de Barcelona...
I els dies que arribava a l'escola amb els meus cotxes nous, el meu hobby... el Seat 850(1975), el Seat 127-903(1977), el Seat 124-1200 (1979), el Seat Màlaga 1500(1987), el Volskwagen Golf 1800(1989), el Seat Toledo GT 2000 115CV (1993), el Nissan Terrano T.T. (1995), el Ford Maverick Tot Terreny (1998), el Ford Focus GT-Sport 2000-145CV ( novembre 2005)... Totes les històries viscudes amb ells... Aquella nit de colònies de 7è dels primers anys 80 a Sant Julià de Cabrera (Collsacabra, Osona), amb l'alumne Xavier V., actualment director d'un hotel important, amb símptomes d'apendicitis, baixant amb el pobre Seat 124 per la pista de terra que portava a la carretera de l'Esquirol a Vic sota una forta pluja, boira, i amb rieres travessant la pista... Arribant a l'hospital de Vic sobre la 1 de la matinada i tornat a la casa de colònies per la mateixa pista quan ja clarejava el dia... I jo pagant després la reparació de la suspensió del pobre 124 utilitzat desconsideradament aquella nit com si fos un tot terreny... Sí, aquelles van ésser unes colònies surrealistes, amb dues noies estudiants de mestres, de pràctiques a l'escola a 7è, que es van autoinvitar a les colònies, que no van ajudar en res i que només intentaven lligar amb el profe de gimnàstica i amb mi, solters els dos, davant de la irritació sorpresa del dire de l'escola, també present a les colònies, que, malgrat tot, era una altra època, no va gosar enviar-les de retorn a Barcelona abans d'acabar les colònies... Algun dia ja fare un comentari detallat d'aquells dies a les muntanyes, s'ho mereixen...
Ja ha nascut la nova Escola, el nou -ara sí- CEIP Artur Martorell de Badalona. Tot ha estat com un somni. Un procès molt esperat, molt retardat, molt temut i somiat...
Enrera queden els vells edificis de l'escola, enrera queda un mon, un fum de temps que ja no són, un passat... 38 anys pels edificis antics com escola, 32 anys per a la meva vida personal...
Jo vaig arribar a la jove Artur del parc de Can Solei de Badalona el dia 1 de setembre de 1975.. El món i jo erem molt joves... Tot havia de començar, tot era nou... En efecte, poc després de començar jo a Artur, el dia 20 de novembre del mateix any, 1975, moria de vell Francisco Franco, i pocs dies després era proclamat Rei d'Espanya Juan Carlos I.
I a l'escola vaig viure tot el que va venir després... Com la nit del dia 23 de febrer de 1981, quan jo, amb uns quants pares i mares, feiem una reunió de preparació de colònies mentre la radio deia molt alarmada que els carros de combat del general Milans del Bosch havien ocupat València i hi havia rumors de que trens amb una part de la divisió blindada del Maestrat es dirigia a tota velocitat a ocupar Barcelona... I la divisió cuirassada Brunete havia començat a moure's per Madrid... I jo, tornant a casa meva, en una ciutat completament deserta i angoixada, a la radio del cotxe, sintonitzava Radio Nacional d'Espanya a València i constatava que només emitien marxes militars i el bàndol de Milans proclamant l'estat de guerra... I el matí següent, amb mestres que portaven radios informant-nos del final del cop d'estat amb la rendició del tinent coronel Tejero...
I el dia de juny de 1987, que amb la meva inoblidable classe de 8è -jo vaig ser el seu tutor a 5è, 7è i 8è...- tornavem del viatge final d'escola a Ciutadella de Menorca, i a l'arribar a l'aeroport de Barcelona ens el vam trobar completament ocupat per forces de la Guàrdia Civil i els pares i mares ens van informar que aquella tarda hi havia hagut una explosió de bomba que havia causat una massacre als magatzems Hipercor de la Meridiana de Barcelona...
I els dies que arribava a l'escola amb els meus cotxes nous, el meu hobby... el Seat 850(1975), el Seat 127-903(1977), el Seat 124-1200 (1979), el Seat Màlaga 1500(1987), el Volskwagen Golf 1800(1989), el Seat Toledo GT 2000 115CV (1993), el Nissan Terrano T.T. (1995), el Ford Maverick Tot Terreny (1998), el Ford Focus GT-Sport 2000-145CV ( novembre 2005)... Totes les històries viscudes amb ells... Aquella nit de colònies de 7è dels primers anys 80 a Sant Julià de Cabrera (Collsacabra, Osona), amb l'alumne Xavier V., actualment director d'un hotel important, amb símptomes d'apendicitis, baixant amb el pobre Seat 124 per la pista de terra que portava a la carretera de l'Esquirol a Vic sota una forta pluja, boira, i amb rieres travessant la pista... Arribant a l'hospital de Vic sobre la 1 de la matinada i tornat a la casa de colònies per la mateixa pista quan ja clarejava el dia... I jo pagant després la reparació de la suspensió del pobre 124 utilitzat desconsideradament aquella nit com si fos un tot terreny... Sí, aquelles van ésser unes colònies surrealistes, amb dues noies estudiants de mestres, de pràctiques a l'escola a 7è, que es van autoinvitar a les colònies, que no van ajudar en res i que només intentaven lligar amb el profe de gimnàstica i amb mi, solters els dos, davant de la irritació sorpresa del dire de l'escola, també present a les colònies, que, malgrat tot, era una altra època, no va gosar enviar-les de retorn a Barcelona abans d'acabar les colònies... Algun dia ja fare un comentari detallat d'aquells dies a les muntanyes, s'ho mereixen...
I tantes i tantes coses que ja aniré explicant poc a poc en aquest blog que comença a ésser una mica com les meves memòries...
Però cal una narració més detallada d'aquests dies de canvi d'escola...
Temps hi haurà aquestes vacances de Setmana Santa...
Perque ja sabem que l'hàbit no fa el monjo, però el determina molt sovint... I el nou hàbit de l'escola és completament diferent...
Aviat continuaré...
Però cal una narració més detallada d'aquests dies de canvi d'escola...
Temps hi haurà aquestes vacances de Setmana Santa...
Perque ja sabem que l'hàbit no fa el monjo, però el determina molt sovint... I el nou hàbit de l'escola és completament diferent...
Aviat continuaré...
No comments:
Post a Comment