A l'stage de pretemporada, a la seva habitació, parlant per tfn. amb la seva companya, embarassada de 7 mesos, ha mort el jugador de futbol Dani Jarque, Capità de l'Espanyol de Barcelona, a causa d'un atac de cor fulminant.
Com homenatge, torno a repetir un dels meus poemes favorits, O CAPTAIN, MY CAPTAIN (Oh Capità, el meu Capità) de Walt Whitman, que forma part del recull de poemes de la pel.lícula El Club dels Poetes Morts(Dead Poets Society), film amb el que em vaig sentir identificat en determinats moments i events de la llarga i ja finalitzada vida meva com a mestre en exercici.
OH CAPITÀ, EL MEU CAPITÀ (WALT WHITMAN)
Oh capità, El meu capità...!
Oh capità, el meu capità!
Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sent les campanes,
ja elPoble acudeix gojós,
Els ulls seguixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.
Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per a tu la multitud s'amuntona en la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jaus mort i fred.
El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jau mort i fred.
Walt Whitman (1819–1892). Leaves of Grass. 1900.
O CAPTAIN, MY CAPTAIN!
O Captain! my Captain!
our fearful trip is done;
The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won;
The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring:
But O heart! heart! heart!
O the bleeding drops of red,
Where on the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.
O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills;
For you bouquets and ribbon’d wreaths—for you the shores a-crowding;
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
Here Captain! dear father!
This arm beneath your head;
It is some dream that on the deck,
You’ve fallen cold and dead.
My Captain does not answer, his lips are pale and still;
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will;
The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done;
From fearful trip, the victor ship, comes in with object won;
Exult, O shores, and ring, O bells!
But I, with mournful tread,
Walk the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.
Walt Whitman (1819-1892) wrote this dirge for the death of Abraham Lincoln in 1865. .
No comments:
Post a Comment