La llum brolla
de la foscor de la nit
amb la resplendor infinita
de la Lluna Plena d'avui
en una bella clariana
dels núvols de pluja.
La Lluna...
Ens observa i calla...
Nosaltres anem fent.
Ella ens mira.
Ara i quan els dinosaures
poblaven la Terra.
I quan el meu gat, en Tigris,
era el seu enyorat avantpassat,
el vell tigre dents de sabre...
Ella, la Lluna...
Ens parla amb l'energia de les marees,
amb el silenci de les nits
on sentim l'harmonia
de les Portes de Tanhaüser,
més enllà d'Orió...
I més enllà del Pont de les Walkiries,
mar endins de Palafrugell.
Ella ens dóna llum a l'esperit,
i en rep els nostres reflexes
de vida i foc.
Sí, nits de l'Univers,
Via Làctia al cor...
Remors de Sa Processó,
ulls adormits i espurnejants
a Ses Voltes de Ciutadella...
Holy week out of darkness...
Josep Maria
Lluna Plena de Dijous Sant
No comments:
Post a Comment