Wednesday, December 10, 2008

2008, 8 DESEMBRE, BARCELONA, EL MONUMENT SENSE NOM



Aquesta és la història del Monument Sense Nom que hi ha a l'Avinguda Josep Tarradellas de Barcelona, a deu minuts de casa meva.
Fa molt de temps, en la nit dels temps, aquest carrer s'anomenava Avinguda Infanta Carlota, i a Madrid no hi havia un Rei, sinó Francisco Franco. La gent adicta al règim de Franco i de ideologia falangista va construir a l'Avinguda Infanta Carlota un monument al fundador del seu partit, José Antonio Primo de Rivera, mort a Alacant durant la guerra civil.
Els temps van canviar, i el vent de la Història es va endur la dictadura i va arribar la monarquia del Rei Juan Carlos I. Josep Tarradellas, President de la Generalitat a l'exili, va tornar a Catalunya i va ser president fins que les primeres eleccions a la Generalitat van fer que Jordi Pujol fos el nou President de la Generalitat.
Van córrer els anys, en Josep Tarradellas va morir, i la Avinguda Infanta Carlota es va transformar en l'Avinguda Josep Tarradellas. I l'antic monument a José Antoni va perdre tots els rètols que parlaven del seu significat, i tots els signes que ho revelaven, però l'estructura va continuar, sense cap nom ni dedicatòria, i així continua actualment, és un Monument al No-Res, un Monument Sense Nom. I ara, passades moltes dècades, l'estructura continua, amb la indiferència total d'una ciutat on ja queden poques persones que puguin recordar quin va ser l'origen d'aquesta estructura.
És un autèntic vaixell fantasma, un monument perdut en les boires de la història, un testimoni d'un passat que va ser empassat pels remolins del temps...
Aquí el teniu, fotografiat la tarda del dia 8 de desembre de 2008...

1 comment:

jordi cerdanya said...

Recordo, tot anant a cole a Sarrià amb els tranvies 66 i 67, d'això ja fa uns 49 o 50 anys, com va començar a creixer com un bolet l'estructura d'aquest monument.

Ho varen fer a consciència, doncs l'interior és de formigò (ciment armat) amb unes varilles de ferro inmenses.

Veig que encara està palplantat al bell mig de Barcelona. EM SAP GREU pels que viviu aprop i l'heu de veure de tant en tant.