Wednesday, October 03, 2007

LES DOLCES MUNTANYES DE HEIDI I ELS MARS DE PETER PAN




Sí, avui, 3 d'Octubre de 2007, als meus 58 anys i mig, he saltat i corregut per les muntanyes de Heidi i he navegat amb Peter Pan... Realment hi ha vegades que em comporto com un nen... Sento veus que em parlen en to amable i simpàtic de costellada a la font dels ocellets, he vist al follet que parla amb mi i em guia des de fa bastants anys...
Però jo, en aquests moments històrics per a mi en que m'apropo al meu final professional -espero que encara no el físic-, a l'estiu del 2009, considero un privilegi aquestes dolces paraules, poder parlar amb sirenes i fades d'aigua... Els meus ulls s'han il.luminat, i el meu cor ha somrigut al sentir les seves melodies, i he tornat a sentir un cor d'ocells amb veu de John Lennon i tot el grup cantar la meva melodia favorita, Lucy in the Sky with Diamonds...
Sí, és veritat, em comporto com un nen... Potser en realitat no sóc més que un nen de gairebé la tercera edat que només pensa en que arribi l'hora del jardí i poder jugar amb els altres nens i nenes. Pero no m'atreveixo a creuar la línia vermella...

Ai las! Sí, jo sóc un vell residu de l'época prehistòrica dels Beatles i del hippys de Menorca i Eivissa, que no he volgut assabentar-me de que Lennon vola lliure al cel dels músics poetes fa molts anys.
Sí, el meu principi bàsic sempre ha sigut i és "viu i deixa viure..."
Sí, mai no he volgut dir a ningú el que ha de fer, ni el que ha de pensar ni creure, ni tampoc he acceptat mai que m'ho vulguin dir a mi...
Potser de vegades sóc com un germanet de Heidi fent saltironets per les altes muntanyes, i d'altres vegades sóc... el dimoniet dels Pastorets que un Nadal de l'any 1953 vaig representar al meu recordat i estimat parvulari de les monges carmelites de La Torrassa de l'Hospitalet del Llobregat. Sí, el gran record de la meva segona mare, la reverenda germana Emilia Aulet de la Sagrada Família, que tant m'estimava...
Sí, avui els angels m'han tornat a acompanyar, com tantes vegades han fet quan estic trist... Suposo que aquesta nit volarem amb Peter Pan i Campaneta per meravellosos i misteriosos paisatges...
And the end is near, com deien Jim Morrison i el seu grup... The end... The end... Oh, no!, Altra vegada veig la foscor de les tenebres que va descriure Joseph Conrad...
Potser algun dia torni a veure a Lennon cantant aquella cançó dels Beatles: All you need is love, baby!... ;-)
Em queda tota l'eternitat...

No comments: