.jpg)
Quin enyor de la calma del passat estiu!!!!!! Llevar-te,esmorzar, llegir les notícies, agafar el cotxe, sortir a donar una volteta per Catalunya, dinar, tornar a Barcelona, sortir a caminar al vespre amb el sol a les hores baixes... Calma, rutina, relax, estiu de 2008....
Però què diferent un dia com ahir, divendres 31 d'octubre de 2008!!!! Quin stress d'hospitals, metges i programacions!!!!! Quina tardor més diferent!!!
A les 9 em van fer un electrocardiograma a l'edifici del Clínic del carrer Rosselló. A les 9.30 en va rebre la metgessa del servei d'endocrinologia del Clínic per revisar les proves fetes i l'evolució del control de la diabetis diagnosticada el 9 d'octubre...
I la doctora, molt jove i molt ben preparada en aquest tema, vol curar-se en salut, mai millor dit, i a les proves ja fetes, podologia, oftalmologia, electrocardiograma, anàlisi de sang, afegeix moltes més, i de gran importància, vol conèixer al més mínim detall tot el que es refereix a la meva salut per fer un seguiment el més adequat i exacte possible, i ordena fer un ecocardiograma, una ecografia abdominal, un anàlisi superexhaustiu de sang i orina, un mapa de pressió, col.locant-me un aparell mesurador de pressió arterial durant 24 hores, control d'imfermeria, consultes periòdiques amb ella...
I després, amb tots els papers de demandes de proves i consultes sortits de l'ordinador de la jove metgessa, he hagut d'anar pels despatxos de consultes i serveis dels dos edificis, el Clínic general i l'edifici de consultes del carrer Casanova a programar i posar data concreta a cada una de les proves... La més llunyana ha estat al final l'ecocardiograma, programat pel 30 de març de 2009 al no ser urgent per tractar-se d'un control preventiu...
Quan he acabat de programar tot encara plovia a Barcelona... He tornat a casa en taxi en comptes de caminant, per preveure que després de tantes gestions i caminar pels dos edificis del Clínic tornar a peu a casa a Les Corts com he fet altres dies, uns 40 minuts a pas tranquil, em pogués provocar el temut "yuyu" o crisis d'hipoglucèmia per disminució excessiva del nivell de sucre en sang...
I, una vegada a casa, semblava que es podia encarar la resta del dia amb relax i sortir a caminar a la tarda una hora com a mínim, tal com m'han ordenat els metges, però un nou esdeveniment inesperat, un problema de salut d'una persona de la família, m'ha tornat a portar a la tarda al Clínic, ara com acompanyant a Urgències, però això ja és una altra qüestió...
Per acabr la crònica d'ahir al Clínic, la jove metgessa i Pili, la imfermera que m'ha tractat des del primer dia 9 d'octubre, m'han donat dues notícies bones i una no tan bona. Les bones són que porto molt bé el control del sucre, cap dia he passat del límit màxim que m'han fixat de 150, i només un dia he tingut els primers símptomes clars de crisi d'hipoglucèmia. L'altra bona notícia és que en aquestes 2 setmanes i mitja de dieta de 1200 Kcal he baixat ja 2 Kilos, primera etapa del Tour de France que pressuposa haver de baixar uns 20 Kilos, com em demana l'equip mèdic d'endocrinologia del Clínic de Barcelona. La notícia no tan bona és que malgrat la dieta i medicaments, encara continuo amb la pressió arterial massa alta. Algunes de les noves proves ordenades tenen relació directa o indirecta amb aquest tema.
I aquesta és la crònica d'ahir...
Ja ho he dit, enyoro la calma i tranquil.litat del passat estiu, on no imaginava la tempesta que s'apropava aquesta tardor...
I penso constantment en la meva classe, la classe de 4t., i crec que passades les proves que m'han de fer la setmana vinent, ja hi podré tornar... Desitjo poder fer quan abans millor la vida normal... Acompanyat, això sí, de les plomes per injectar insulina abans dels àpats, i els terrons de sucre per cas de presentar-se hipoglucèmia, que, segons els metges, pot arribar per stress físic o psíquic... L'única prevenció que em posen els metges per tornar a la vida normal és anar amb compte amb esforços físics inhabituals, pel citat perill de baixada de nivell de sucre.
A veure si puc tornar ben aviat.
