Són 2/4 d'11 del matí del dia 7 de maig de 2008, dimecres. La meva classe ha marxat de colónies al Montseny sense que jo hi vagi amb ells i elles, per qüestions mèdiques relacionades amb l'esforç físic de pujar muntanyes... Estic gairebé sol a l'escola, tothom ha marxat... He escrit un missatge a la familia Amat, formada per l'alumna de la classe de 4t. Mar, els seus pares i el seu germà, que per motius personals són en aquest moments en un país latinoamericà -o, com diu Evo, indoamericà-, Bolivia.
Aquest és el missatge que acabo d'enviar a la família Amat:
Hola....
Son les 10 del matí del dimecres 7 de maig... Estic solet a la classe de 4t... Estic solet a l'escola... Només hi queden P3 i P4...
He anat a dalt, al lateral de l'autopista.. Marxaven 3r i 4t al Montseny, amb en Joan, la Laura i la Rosa Pontacq, i 5è i 6è a l'Albera, amb en Quim, en Robert i la Carme Martínez... I P5 al Zoo, amb l'Arantxa i 2 mestres més d'Infantil... Molta, molta gent, cadascú amb el seu grup... Nenes, nens, pares, mares, avis, avies... I mestres, els que marxen i els que no... I autocars...
La gent de 4t. m'abraça, s'acomiaden de mi al moment de pujar a l'autocar... De fet ja només em queda un mes i mig de ser el seu tutor..
Anant de colònies jo des de 1976... Uffffffffff...... Abans -jo era tutor en aquella epoca de 7è o de 8è-, anàvem 5 dies, de dilluns a divendres, sense monitors i ens feiem el dinar, haviem d'anar cada dia al poble més proper a comprar... Era una altra época, li explico això als joves, a Joan i Laura i em miren com si la meva generació haguèssim estat una espècie d'extraterrestres...
I jo no puc anar ja a Riera de Ciuret... L'activitat principal és una excursió demà, una gran pujada a les zones altes del Montseny, el llac Viada, des de la casa, situada a mitja muntanya... I els metges em diuen que a peu pla puc caminar tot el que vulgui, de fet camino sovint des de casa meva, a Les Corts, fins a la Barceloneta, que és baixada tot el temps, però res de fer grans esforços de pujades i escalades...
I torno a l'escola...
Hi ha només P3, P4, la Gemma, en Jordi, la Núria Orriols (una vella companya de colònies indescriptibles i inenarrables, ohhhh..... baixant d'una casa de colònies destartalada, amb gent de 7è i 8è a comprar a Viladrau, per una pista de muntanya i en mig d'una gran nevada... Hi havia també en aquelles colònies una supermolt jove Carme Martínez, parlo aproximadament de 1983, més o menys...)
I ara estic sol a la classe de 4t. Em sento trist, però tranquil, amb la sensació de que gairebé ja he fet tot el que potser em pertocava... Només sento els ocells del parc, i m'entra un suau airet fresquet per la finestra oberta... No se sent soroll de nens...
Ara deuen estar arribant, potser, al Montseny... Vaig a enviar un missatge als mestres... Es una sensació estranya, no estar amb la meva classe... Es com el capità que veu sortir de port el seu vaixell sense pujar-hi...
El temps... El temps...
Sembla mentida, però tot hi arriba...
Records i una abraçada...
Josep Maria
No comments:
Post a Comment