TEMPESTA DE LLEVANT A SITGES East Sea Storm in Sitges, Barcelona Coast

Tempesta de mar de Llevant a la platja de Sitges, costa de Barcelona
East Sea Storm in Sitges Beach, Barcelona Coast

Temporal de mar de Llevant a Sitges, Barcelona

2009 AHIR I AVUI A LA PLATJA DE CASTELLDEFELS, BARCELONA (October 26, 2009 Yesterday and today on the Castelldefels Beach)

PLATJA DE CASTELLDEFELS, AL SUD DE BARCELONA, DILLUNS 26 D'OCTUBRE 2009.
Passejant després de dinar pel mateix lloc on dinava i em banyava quan era petit amb papi, mami i tete. Tot està igual, en 50 anys l'únic nou és el caminet fet per passejar o fer footing sense trepitjar la sorra. És emocionant trobar que en mig segle no ha canviat en res el lloc on jugaves i eres feliç de petit.

CASTELLDEFELS BEACH, SOUTH BARCELONA, Monday, 26 October 2009.
Walking after eating the same place where I lunched and bathed as a child with Daddy, Mommy and Brother. Everything is equal, in 50 years the only new fact is the path to walk or jog without stepping on the sand. It's exciting to find that half a century has not changed anything in the place where I played and were happy when I were a child.

-24 2009 I EL VAIXELL ES PREPARA PER SALPAR - AND THE SHIP PREPARES ITSELF TO SET SAIL VERY SOON

-24

Dissabte 30 de Maig de 2009

I EL VAIXELL ES PREPARA PER SALPAR AVIAT, MOLT AVIAT

I arribarà el temps, mar enllà, travessant oceans i albirant horitzons insospitats, de recordar aquests dies, aquests temps, ara massa reals i propers per poder analitzar-los i jutjar-los.

No, encara no... Evidentment, no.

Haurà de passar temps, sentir l'escuma de les onades a la cara i regalimar gotes de sal de mar pel cos per poder pensar, per poder veure clar...

Potser setmanes, potser anys, potser segons, potser una eternitat...

I llavors, quan arribi el moment, només en aquell moment, quan et sentis per sobre del bé i del mal, quan suris més enllà de les passions i angoixes del camí, quan arribis a la mirada cristal.lina i pura, llavors, només llavors, parlar, escriure i parlar. I recordar. O potser callar amb un somriure infinit...

En el futur...

Navegant a barlovent...


Countdown: -24
SATURDAY
2009 MAY 30
AND THE SHIP PREPARES ITSELF TO SET SAIL VERY SOON...

2009 NIT DE LLUNA PLENA - In the night of full moon

La llum brolla
de la foscor de la nit
amb la resplendor infinita
de la Lluna Plena d'avui
en una bella clariana
dels núvols de pluja.
La Lluna...
Ens observa i calla...
Nosaltres anem fent.
Ella ens mira.
Ara i quan els dinosaures
poblaven la Terra.
I quan el meu gat, en Tigris,
era el seu enyorat avantpassat,
el vell tigre dents de sabre...
Ella, la Lluna...
Ens parla amb l'energia de les marees,
amb el silenci de les nits
on sentim l'harmonia
de les Portes de Tanhaüser,
més enllà d'Orió...
I més enllà del Pont de les Walkiries,
mar endins de Palafrugell.
Ella ens dóna llum a l'esperit,
i en rep els nostres reflexes
de vida i foc.
Sí, nits de l'Univers,
Via Làctia al cor...
Remors de Sa Processó,
ulls adormits i espurnejants
a Ses Voltes de Ciutadella...
Holy week out of darkness...

Josep Maria
Lluna Plena de Dijous Sant

2009 BADALONA'S BEACH IN THE WINTER Imatges d'hivern de la platja de Badalona

Març de 2009
Flaires de primavera...
L'hivern acaba.
La platja de Badalona es prepara per l'estiu.
Encara no, encara no...
Però aviat.

In March, 2009
We Smell the spring
The nearby winter end...
Badalona's beach is prepared for the summer.
Still not, yet not...
But soon....

MATINADA DE LLUNA PLENA DE MARÇ DE 2009

Dedicat a unes bones amigues, que són Fades i Bruixes, i que cada nit de Lluna Plena, com aquest 12 de març de 2009, es reuneixen en un sopar dedicat a la Lluna, en algun indret entre la Serralada de la Conreria i la mar de Montgat i fan powers per atraure bones energies a la humanitat, tot complint el rite màgic d'ensenyar el cul a la Lluna Plena...

Lluna plena a es pla de ses bruixes anit!
Akelarre a les envistes de son mar d'aquí...
Antigues cançons de fades sense por
amb conjurs d'antics records...
Balls a l'entorn de la llar de foc,
ulls encesos amb les brases del resplendor...
Lluna Plena, culs de bruixes mirant el cel dels estels...
Llàgrimes d'argent en la foscor del mar.
Ulls de felins, somriure de germanor...
Vosaltres sabeu el que és estimar.

(Akelarre de març a les envistes del mar, JMDP 2009)

THE SEA... IT'S A TIME OF WILD WAVES...

A TIME OF WILD WAVES..
(Quadern de bitàcora del dia 1 de març de 2009)

Sí...
La mar...
És temps d'onades salvatges...
És temps de navegar baixant i pujant muntanyes
de mar...
És temps de portar el timó
i no perdre el nord...
És temps de tancar les orelles
per no sentir el cant de les sirenes...
És temps d'allunyar-nos d'esculls i penyasegats...
És temps de posar proa a barlovent...
I apropar-nos al port del destí...
Endavant, mariners,
nosaltres som el vaixell i la mar...
Escuma de gotes de sal a la cara...
Ulls oberts,
mans fermes,
esperit fort...
I un petit ajut...
El teu ajut...

2009 ANOCHECER EN EL PUERTO DE BARCELONA To get dark in the port of Barcelona

.ANOCHECER EN EL PUERTO DE BARCELONA
To get dark in the port of Barcelona
GENER 2009 January 2009

Vam baixar caminant des de casa, a Les Corts, fins el Port de Barcelona. Es tracta de caminar, segons els metges. Primer baixar fins l'estació de Sants, continuar pel carrer Tarragona fins la Plaça d'Espanya i baixar per tot el Paral.lel fins arribar a l'Estació Marítima, el moll de Las Golondrinas i l'estàtua de Colon. Després, agafem el metro a les Drassanes fins arribar a casa, a l'estació de la Plaça del Centre. Quin fred que feia, my God!

2008, EL FINAL DE L'ESTIU...THE SUMMERTIME END...

EL FINAL DE DE L'ESTIU DEL 2008... LA NOSTÀLGIA DEL MAR...

Setember 14, 2008, the summertime of sea end...

8 Setembre 2008 ONADES GEGANTS DE L'HURACÀ IKE ARRIBEN A LES COSTES DE CUBA

8 de setembre de 2008,
Les onades gegants de l'huracà IKE ataquen les costes de CUBA, arribant a l'alçada de cases de cinc pisos.

Setember 8, 2008
The power of Hurricane Ike was felt in Cuba long before it made landfall on Sunday, with storm surges hitting the coast.

2008 MAR BRAVA DE SETEMBRE Brave Sea of Setember

Mar brava...
Primera setmana de setembre de 2008... El temps comença a canviar... A Calaf han vist més de 100 cigonyes en migració... La mar està nerviosa... Final d'estiu...

Brave sea...
The first week of September... The time begins to change... In Calaf they have seen more of 100 storks in migration... The sea is nervous... Summer end of 2008...

NITS D'ESTIU DE L'AGOST DE 2008

A Barcelona la nit és xafogosa... Però a Montràs la nit és fresca al camping Relax... Música del Brasil prop de la piscina, l'harmonia és la cançó... Va passar la tempesta, ja refeblida i sense pluja, cap a la mitjanit... Venia de la França del Rosselló... Platges d'ahir i de demà... Es Castell no, encara té meduses... Millor S'Illa Roja, Fornells, potser Sa Tuna o Sa Riera... Fins i tot un creuer o una barca a les Medes... Lluny de Calella de Palafrugell, massa plena d'estiuejants...
Mentrestant, els autonomenats Jutges de la Humanitat pontifiquen sense aturar-se ni un segon... I ens diuen el que hem de creure que està bé i el que està malament... Ho analitzen tot, s'hi fiquen en tot, ho valoren tot... Però no saben el teu secret: tu no ets un serf, no ho has sigut mai, tu dictes les teves pròpies normes... Això t'ho va ensenyar la teva mare, la republicana catalana que de nena va veure a Companys i va tenir mestres llibertaris que van desaparèixer a 1939... Sí, ella t'ho va ensenyar, a tu i al teu germà, amb el somriure i la complicitat del teu pare, el guàrdia civil canari...

2008 4 d'Agost... DOLÇOR ARDENT... 2008, August,4 Ardent sweetness

La mar que espera...
La frescor de l'escuma
que esquitxa la pell...
Els raigs de foc
que m'acaronen
amb dolçor ardent...
Gust de sal, sal de mar,
sol salat, mar de sol...
Nits sota els estels,
lluna creixent d'agost
a la Mediterrània...
Ulls a l'infinit,
potser un vaixell,
tal vegada un miratge...
Flaires de pins
i herbes aromàtiques
a l'ombra d'una marinada fresca...
Remors del passat,
nostàlgia del futur...
Sol i mar, mar i sol
i la sal a pell...
Onades que parlen,
ulls que cremen...

Josep Maria Damas Pérez,
4 d'Agost de 2008

The sea that waits
the freshness of the foam
that splashes the skin...
Beams of fire with ardent sweetness...
Salt of sea, the salty Sun,
sea of the Sun...
Nights under the stars,
waxing moon of August
in the Mediterranean Sea...
Eyes in the infinite, a ship, a mirage...
Smells of pines and aromatic herbs
in the shade of a fresh wind of sea...
Rumors of the past, lights of the future...
Sun and sea, sea and the Sun,
and the salt in the skin forever...
Waves that they speak,
eyes that are hot...

Joseph M. Damas Pérez, August 4, 2008

2008 L'ESTIU... L'ESTIU... - IN THE HOT SUMMERTIME

Dia de calor... Xafogor de bon matí... Estiu del 2008... El meu gat Tigris dorm al costat del Llibre dels Angels... Del carrer entra aire calent, cal tancar... I aquells amics i amigues han anat a esquiar... A l'hemisferi de la Creu del Sud... Prefereixo aquelles platges del Carib... St. Martins, St. Kitts-Never, Virgin Islands... On, ja sabeu, el mar és calent i les begudes fredes... La sorra de la platja tocant les palmeres... I les aletes dels taurons més enllà de l'escollera de protecció... Una gota de suor... Nits de mig insomni... L'avió i la Lluna... Arribant a Port of Spain, Jamaica... Nits de reggae a l'interior de la jungla tropical... Cançons de Bob Marley a l'albada...

2008 Summertime... Day of heat and shame... My cat Tigris sleeps close to the Book of the Angels... Warm air.. My friends and have been going to ski... They have gone to the hemisphere of the Cross of the South... But I prefer the Carib beaches... St. Martins, St. Kitts, Virgin Islands... Where the sea is warm and the drinks are cold... The sand of the beach kisses the palms... And you can see fins of sharks beyond the protection barrier... A drop of sweat... In the nights of little to sleep and of white satin... The plane and the Moon... Coming finally to Port Spain, Jamaica... Reggae night in the tropical jungle... Bob Marley's songs in the dawn... Sunrise...

PAISATGE MISTERIÓS - MYSTERIOUS LANDSCAPE

Aquest paisatge misteriós me l'ha revelat una persona amiga... Amb una condició: No puc revelar on és... és un indret solitari, pot ser en unes illes properes, però, si és descobert per la gent, perdería el ritme màgic de la seva solitud...


MYSTERIOUS LANDSCAPE that me a friend has revealed... With a condition, I cannot say to anybody the place... It is a solitary corner, maybe in a few nearby islands, but if discovers it the people lose all your solitary magic time

EL VOL DE L'ANEC A LA PLATJA DE BADALONA. The flight of the duck near Badalona's Beach

The flight of the duck in the sea of the beach near the Botifarreta's Bridge.
Avui dissabte 5 de juliol de 2008... Comença "le Tour de France 2008", hi haurà a la nit la Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell que "inagura" l'estiu de la societat civil...
Al migdia, sobre la 1, unes amigues em truquen per telèfon per explicar-me una cosa sorprenent que han vist avui a la platja de Badalona, en la zona propera al que popularment es coneix com "el pont d'en Botifarreta". Ho han vist les dues, però també molta altra gent de Badalona.
Ha aparegut un gran ànec, enorme, i, molt a prop de la platja, ha baixat al mar, ha pescat un animal marí, i se l'ha cruspit. Això no és gaire habitual.
Jo els he dit que possiblement no era un ànec, que podia tractar-se del Bernat-Pescaire (un sol o una parella, no sé) que tinc localitzat com resident d'estiu a un arbre de Ca l'Arnús just amb la frontera amb el nou bosquet plantat a Can Solei al costat de la tanca del pati del CEIP Artur Martorell.
Però m'han dit que res de Bernat-Pescaire, que era un ànec, un ànec enorme, que l'ha vist tota la gent que hi havia a aquesta zona de la platja de Badalona,el pont d'en Botifarreta, i que, fins i tot, una noia els hi ha explicat que li semblava que l'ànec havia pescat i s'estava cruspint una sèpia surant o nedant a sobre del mar.
Més detalls sobre l'au em fan identificar-la gairebé de forma definitiva, donat el seu color marronós, com una femella de l'espècie ànec coll-verd, abundant als aiguamolls costaners de Catalunya.
Es tractaria d'un ànec com el la fotografia que hi ha en aquest comentari.
I això és tot sobre aquest tema.
Hi ha hagut una altra sorpresa avui, que no m'acabo de creure, a l'igual que tota la gent que hi passava pel mateix indret al costat de casa meva. Caminava jo amb el meu germà, sobre 2/4 de 4 de la tarda, pel carrer Numància entre Marquès de Sentmenat i el carrer Berlin, quan, al costat nostre, per la vorera i en direcció contrària, ha passat un ancià ciclista -o biciclista, com diuen alguns-, d'avançada edat, però molt fort, musculat i moreno pel sol, amb barba i estil físic semblant a Don Quijote, que anava en la bici completament nu, nu del tot, només amb una motxil.leta penjant per l'esquena. Deu ser el mateix home que fa més o menys dos anys vaig veure també nu en una bici per la Plaça Catalunya.
Tota la gent -poca, dissabte d'estiu a prop de les 4 de la tarda, amb sol i calor-, que avui caminava pel carrer Numància posava la mateixa cara de sorpresa, i una dona d'aspecte del nord d'Europa ha tapat amb les seves mans els ulls d'una nena petita que portava...
En fi, Barcelona té això, és la ciutat fantàstica de les mil i una sorpreses...

RISSAGA A SA PLATGETA DE MONTGAT? (RAISE OF THE WAVES OF THE SEA IN THE MONTGAT'S SMALL BEACH?)

A Ciutadella de Menorca coneixen ben bé un fenòmen marí que es presenta alguns anys: la rissaga. De cop, una gran onada entra per la boca de l'estreta badia del port de Ciutadella i quan arriba al final inunda tot el passeig, els bars, les terrasses, fa malbé les barques, etc.
Doncs bé, un fenòmen semblant, a escala petita, pot haver succeït avui a la platgeta de Montgat, aquella cala familiar que hi ha just abans d'arribar al Turó del Mar.
Jo no hi era, però m'ho han explicat per telèfon unes bones amigues que sí que hi eren.
Era, aproximadament, 2/4 de 3 de la tarda d'avui 30 de juny de 2008. El mar, en calma total, sol i calor. En aquells moments, molt lluny, a la zona de Ripoll i Pirineus, es congriava una gran tempesta que més tard creuaria tot el centre de Catalunya per Lleida, arribant al mar al sud de Tarragona cap al vespre.
La gent estava tan tranquil.la a sa platgeta, aprofitant la sorra fins el límit del mar per estar més fresquets.
No es veia cap vaixell o barca que pogués haver creat onades amb les seves màquines.
De cop, va aparèixer una sèrie d'onades que van trencar i van avançar per la sorra entre dos i tres metres. Ja imagineu, gent que estava mig adormida mullant-se i sortint cap a dalt arrossegant les tovalloles i les seves coses. Un noi que anava amb cadira de rodes completament mullat, ell i les seves coses.
El mar de nou en calma, tranquil com abans.
Sembla que uns vint minuts després es va tornar a repetir el fenòmen, i ja no tinc més dades, perquè les meves amigues van esgotar el seu temps destinat a la platja i van marxar.
Continuava fent molta calor i xafogor... I molta gent continuava a les platges de Montgat i Badalona... Vacances escolars... Gent de Primària amb les famíles... Gent de Secundària, lliures ja de les aules... Gent amb horari disponible...
Estiu, sol, mar...
Els secrets del mar...
O de la mar, com diem els mariners...

NOU ATAC AL POC QUE QUEDA DELS AIGUAMOLLS DEL LLOBREGAT!!! SALVEM LA RESERVA NATURAL DE EL REMOLAR-FILIPINES!

ES PREPARA UN NOU ATAC AL QUE QUEDA DELS AIGUAMOLLS DEL LLOBREGAT. UN NOU PLA VOL FER 2 NOVES PISTES SOBRE EL MAR, IGUAL QUE EN HONG-KONG, DESTRUINT TOTA LA RESERVA NATURAL I TOTA LA ZONA DE DUNES DE LA PLATJA DEL DELTA DEL LLOBREGAT. AQUI TENIU LA NOTICIA D'AVUI, 15 DE JUNY, EXPLICANT AQUEST PROJECTE:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080615/53481550493.html
LA VANGUARDIA DIUMENGE 15JUNY 2008

Los empresarios reactivan la opción de ampliar el aeropuerto de Barcelona sobre el mar
FemCat quiere que los vuelos de carga ganen protagonismo en El Prat

1.La certeza de que las ampliaciones previstas para el aeropuerto de El Prat no van a estar a la altura del potencial de esta infraestructura, ha llevado a las entidades empresariales catalanas a replantearse los planes previstos para su inmediato futuro. Si el martes fue la Cambra de Comerç de Barcelona la que planteó la necesidad de construir una cuarta pista que permita el incremento del número de vuelos, ahora es la fundación FemCat la que ha relanzado la opción de ampliar el aeropuerto de El Prat sobre el mar, de manera que le permita ganar en dimensión.

Para ello, FemCat, la fundación que preside Joaquim Boixareu, se ha desplazado hasta Hong Kong para conocer de primera mano cómo se construyó el aeropuerto de Check Lap Tok, ganado al mar en 1998 y modelo para posteriores ampliaciones. "Nuestro objetivo es situar la ampliación en una perspectiva a largo plazo y en el contexto de un negocio, el aéreo, que se multiplicará por dos en los próximos diez años", explica Boixareu. Y añade: "Todas las proyecciones para los próximos veinticinco años apuntan a un tráfico de entre 50 y 75 millones de pasajeros. Pero si el aeropuerto pudiera promocionarse de forma correcta en el exterior, estas cifras estarían muy por encima".

El punto de partida de FemCat es el de un aeropuerto que crece muy por debajo de sus expectativas. "Barcelona es de las pocas ciudades del mundo en las que puerto y aeropuerto están tan próximos, lo que garantiza importantes sinergias. Barcelona tiene el segundo puerto del mundo en cruceros. Sólo con eso se garantiza un incremento de pasajeros brutal en el futuro", explica Juan Antonio de Andrés, ingeniero aeroportuario, consultor con larga experiencia en Aena y autor del informe. "Si el aeropuerto de Barcelona tuviera las infraestructuras adecuadas, se podrían alcanzar con facilidad los 100 millones de pasajeros en el año 2020. Sólo hace falta adecuar la oferta".

En estos momentos, Barcelona ocupa el noveno lugar en el ranking de aeropuertos europeos en número de pasajeros, con 33 millones de pasajeros e incrementos anuales que han estado por encima del 8%. Más desalentador es el panorama de la carga. En este ámbito del negocio, Barcelona se sitúa en el lugar número 30 del ranking europeo, por detrás de aeródromos pequeños pero especializados como Lieja, Luxemburgo, Bérgamo o Midlands. "La propuesta de ampliar el aeropuerto sobre el mar - añade De Andrés- permitiría ganar 1.000 hectáreas y posibilitaría la apertura del aeropuerto durante las 24 horas del día sin molestias de ruido para el entorno".

En este aspecto Hong Kong es también el modelo que seguir. Además de hub intercontinental, Check Lap Tok es la mayor terminal de carga del mundo, con 750 vuelos diarios. Hong Kong exporta por vía aérea el 1% de las mercancías, cifra que asciende hasta el 35% si se consideran esas mercancías en valor.

La opción de FemCat por ampliar en el mar reside también en las dificultades para encontrar suelo en el entorno inmediato de la región metropolitana barcelonesa. "En este sentido hay un ahorro de costes importante que si se hace en tierra firme. Empezando por el ahorro en indemnizaciones", explica Boixareu.

"Ganar terreno al mar es relativamente sencillo. Se dragan los lodos del fondo, se construye un espigón y se desplaza el agua con piedras y otro tipo de materiales. Después se compacta el fondo hasta que se estabiliza", indica Rafael Rubio, responsable de Acciona Infraestructuras para el Sudeste Asiático y antes en Nexo, constructora que ha participado en este tipo de obras en Hong Kong. "En el caso barcelonés, estamos hablando de aguas muy poco profundas, por lo que el proceso sería relativamente sencillo", añade este alto ejecutivo. El proceso tiene incluso su propio término en inglés, reclamation.

En los últimos años, lugares como Macao han ganado un 33% de su territorio al mar; Singapur, un 10%, y Hong Kong, un 7%. Doha ha construido infraestructuras sobre el mar y Brisbane (en Australia) está en ello. La práctica de ganar terreno al mar es algo también común en Amsterdam y el entorno de la capital holandesa.

"El aeropuerto es la primera y la última visión que la gente recibe de una ciudad - señala Boixareu-. Dice mucho de la cultura de una ciudad y de cómo se hacen las cosas. Todo ello en un mundo que va a gran velocidad. Barcelona no puede perder más oportunidades en este aspecto. Ryanair ya se fue a Girona porque no encontró espacio en Barcelona. Si no actuamos con rapidez, el aeropuerto de El Prat puede alcanzar su techo en los próximos seis años". Y eso, según Fem-Cat, es malograr las posibilidades económicas de un área como Barcelona y renunciar a una infraestructura crucial.

PRE-ESTIU A LA PLATJA DE VALLE GRAN REY, ILLA DE LA GOMERA, CANARY ISLANDS

Avui, dissabte 7 de juny de 2008, a les 5 de la tarda, la platja de Valle Gran Rey, el poble dels meus avantpassats, a l'illa de La Gomera, a les Illes Canàries Occidentals, era plena de gent procedents dels freds territoris del nord d'Europa... Anglesos, alemanys, suecs, noruegs, danesos, russos... I alguns "godos" (turistes de la Península, en argot canari)
I, molt a prop, pujant per La Calera, Les Orijames, Casa Seda, Guadà, i Arure, arribem a la frescor de les boires eternes i la pluja horitzontal del Parc Nacional de Garajonay, Reserva de la Humanitat.

CALELLA DE PALAFRUGELL, EL TEMPORAL, 25 MAIG 2008 FOTOS PROCEDENTS DE LA WEBCAM DE FINQUES FRIGOLA

La platja de Calella de Palafrugell... Tots la coneixem d'estiu... El festival d'Havaneres... Nit de xafogor... Les barques... Les cançons que ens parlen de l'avi que va marxar a Cuba... La bella Lola... Les llumetes enceses a les mans... La mar plana... La platja plena de gent... El cremat... La gent inagurant l'estiu...
Però n'hi ha d'altres visions i realitats de Calella de Palafrugell. Potser molt desconegudes... Com aquesta d'avui, diumenge 25 de maig de 2008... El temporal és fort, plou tot el dia... I les onades salten per sobre de la platja i arriben al passeig, a la casa de la roca, als porxos...
Això també és Calella de Palafrugell. I potser m'agrada més que l'altra... perquè aquesta, solitària, és més meva que l'anterior... Sentir la sal de les onades a la pell... El cant del mar trencant... Les gotes de pluja regalimant-me per la cara com les llàgrimes del Replicant de Blade Runner...
Avui la Costa Brava és realment brava, no la piscina dels barcelonins... Pocs d'ells he vist avui aquí...
Ja arribaran, com les orenetes, amb les calmes i caldes de l'estiu que s'apropa...
IMATGES PROCEDENTS DE LA WEBCAM DE FINQUES FRIGOLA A CALELLA DE PALAFRUGELL