16 de Setembre de 2010
Hem descobert que cuinar amb tranquil.litat és un interessant esport de jubilats... És tot un plaer escriure aquest comentari a les 5 de la matinada de dijous, sabent que després podré dormir tot el que el cos demani, sense stress ni horaris... Suposo que també per això he baixat 22 kilos en un any, a juliol de 2009, quan em vaig jubilar, pesava 117, i abans d'ahir, un any i dos mesos després, tan sols 95. Tot això amb el suport i terapia del Grup d'Obesitat del Departament d'Endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, gent molt competent des dels punts de vista mèdics i psicològics. I l'objectiu és arribar als 90 a finals d'any, i, després, l'any vinent, ja veurem, sense límits, el camí obert a poder arribar al pes que ells dictaminin com el més recomanable per a mi...
A més d'una forma de menjar equilibrada, sense dietes rígides, cada dia camino entre el matí i la tarda uns 4 km com a mínim, per itineraris del barri: Carrer Guitard, Berlin, Numància, Tarragona, Estació de Sants, Plaça Espanya, Plaça de Sants, Joan Güell, Corte Inglés Diagonal, Illa Diagonal, Numància, Marquès de Sentmenat, i de nou Guitard. De vegades ens arribem fins l'Hospital Clínic (anada i tornada 3 km, entre una hora i una hora i mitja, segons les parades...) O també arribar fins l'altre Corte Inglés, el de la Plaça Francesc Macià i tornar per Josep Tarradellas i Marquès de Setmenat fins Guitard.
Abans de la jubilació, l'horari no em permetia gairebé res: A 2/4 de 8 sortia de casa per arribar a Badalona amb temps per començar les classes a les 9 anant sense córrer per l'autopista, de 9 a 1, classes, de 1 a 2 feines d'escola (reunions i burocràcia diversa), de 2 a 3 menjar alguna cosa ràpidament, de 3 a 5 classes, de 5 a 6 autopista i trànsit de Barcelona de nou, després compres diverses pel barri de 2/4 de 7 a 2/4 de 8, de 8 a 9 fer el sopar i després acabar adormint-me esgotat al sofà amb la tele encesa... Ara puc viure sense cap tipus d'estress, seguir totes les recomanacions dels metges, control.lar bé els menjars i fer exercici caminant tots els matins i tardes (El dia d'aquest agost que Barcelona va arribar al record històric de 39,4 graus, nosaltres caminàvem pel barri a les 5 de la tarda, quan el termòmetre de la terrassa de casa marcava, a l'ombra, 36,4 graus, guau!!!...)
Showing posts with label metges. Show all posts
Showing posts with label metges. Show all posts
Thursday, September 16, 2010
Friday, May 15, 2009
-39 15 Maig 2009 I la hipertensió no afluixa...
.jpg)
-39
15 Maig 2009
Avui he anat a revisió a l'hospital de dia del servei d'endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.
El tema del sucre, de la diabetis, està control.lat, però el meu endocrinòleg s'ha enfadat molt, però que molt. M'ha trobat la tensió arterial a 22, xifra que demanaria un ingrés hospitalari per risc cardiovascular. M'ha demanat que com a mínim agafés un mes de baixa a la feina i m'anés a un lloc ben tranquil a descansar, més o menys a fer companyia a l'avi de Heidi a les altes muntanyes dels Alps...
Jo li he explicat que vull aguantar aquest mes, que ja sé que el ritme diari de l'escola xoca amb el meu problema d'hipertensió, i l'arriba a disparar en dies o époques d'incidències més concretes, com em va passar ahir per diferents motius.
Però després de 34 anys de mestre, ara que he arribat als dies finals, ara que em jubilo a efectes legals el 31 d'agost però que el meu darrer dia amb alumnes és el 23 de juny, dins d'un mes, no vull passar aquest mes a casa amb la baixa. Seria molt pitjor acabar la meva professió veient els darrers dies del curs passar els nens pel carrer camí de les seves escoles. L'he dit a l'endocrinòleg que no agafaré la baixa, intentaré prendre molta tila i gens de cafè, però que vull acabar el curs amb la meva darrera classe estant amb ells i elles a l'escola. L'infermera, la simpàtica Pili, m'escoltava amb una certa mirada de desaprobació. Ella ho entenia també, però pensava que he de descansar de forma immediata...
I bé, hem posat la següent visita amb el meu metge endocrinòleg a mitjans de juliol, amb el compromís que a partir de final de curs, a partir del 23 de juny, he de fer una autoterapia intensiva de relaxació i dieta estricta per baixar la tensió i també el pes, a un mig plaç he de baixar uns 15 kilos, i a més llarg plaç hauria de baixar uns 30.
Etiquetas:
Cronica del darrer any,
IN THE ROAD FOREVER,
metges
Subscribe to:
Posts (Atom)