Avui he visitat el futur...
He estat a l'interior de la nova escola Artur Martorell que ja té el seu esquelet primordial acabat....
Però els vells edificis de Can Solei em miraven amb amor i nostalgia des de l'altra part del Parc...
Els vells edificis... Cedits per la família Comacros en l'any 1969 per la fundació d'una escola de tradició catalana...
He passat 31 anys en ells... Des del dia 1 de setembre de 1975...
Jo acabava de sortir de l'Escola de Mestres de la Universitat de Bellaterra, on vaig estar de setembre de 1972 a juny de 1975. Jo formava part de la seva primera promoció... Recordo els meus mestres, Marta Mata, Octavi Fullat, Maria Rubies, Josep Pallach, Pilar Benejam, Rosa Gratacós, Lluís Tarin, Maria Lluïsa Fabra, Jordi Nadal, Gentil Puig...
En 1971 i 1972 jo havia viscut a l'interior del desert, m'havia tocat la campanya del Sahara en un dels seus pitjors moments... Vells records dels destacaments d'Edchera, Daora, Aaiun... El pas per les dunes i els banys oceànics a la gran solitud dels sorrals atlàntics al nord de Playa Aaiun... I el record de Hasi Tahj...
Els vells edificis d'Artur Martorell a Can Solei...
Han sigut la meva casa, el meu cau, el meu monestir...
I de fet, jo pràcticament marxaré amb ells, em queden poc més de dos anys de mestre...
La nova escola, el CEIP Artur Martorell de Badalona...
Tres plantes, amples i grans si comparem als meus estimats antics edificis...
Una nova escola que algun dia potser s'haurà guanyat el caliu humà i la tradició dels antics edificis a punt de descansar...
Un camp d'esport amb grades, un gran gimnàs cobert amb escenari per actes d'escola... Vestidors i dutxes amb tots els requisits...
Classes d'Infantil amb els seus patis particulars al costat mateix de les aules...
Classes de tots els cursos de Primària, amb la clàssica orientació romànica d'Est a Oest... Finestres que donen al Parc i a la mar no gaire llunyana, paret i porta al passadís interior i al camp del Badalona...
Gran biblioteca, sala d'informàtica, sala d'anglès i audiovisuals, tutories de cicle, sala de professors, direcció, cap d'estudis, secretaria, consergeria... Ascensor...
Cuina i menjador en un pis inferior, aprofitant els desnivells del terreny...
Altres racons i espais més petits... lavabos...
Falta més i mig per finalitzar l'acabat bàsic, això són ja faves comptades...
L'escola nova... Un somni dels darrers 20 anys, ja a punt de fer-se realitat... He arribat a veure el futur, allò que havíem somiat les dames i cavallers de la Taula Rodona de l'antic Artur Martorell...
Una dita antigua ens adverteix que cal anar amb compte amb el que es desitja, perquè pot transformar-se en realitat...
En Jordi, mestre d'anglès i altres matèries de cicle superior, i un bon tio arribat aquest curs a l'escola, m'endevina el pensament al veure'm mirar per la finestra de la que segurament serà la meva classe en direcció a l'escola antiga i la mar, i em diu que no em posi nostàlgic...
Sóc Àries, m'agrada tot el que és nou, les innovacions, el progrès,,,
Però als antics edificis hi ha vida, molta vida, l'alè de les 31 promocions d'alumnes de les que he estat mestre des de 1975... Els veig, les seves cares i somriures, nois i noies, com eren, com, en el fons, deuen continuar essent...
Ja he tingut a la classe bastants fills d'ex-alumnes...
Els vells edificis d'Artur Martorell han estat com el Monestir iniciàtic de moltes generacions de novicis i novícies d'un imperi espiritual que no sé com definir amb paraules...
Artur Martorell de Badalona!!!
Tota la força i joia passarà amb nosaltres a aquestes noves parets que avui he conegut per primera vegada...
Aviat, dins de pocs mesos, la vida omplirà aquests passadissos, aules, espais, amb l'energia dels gairebé 37 anys d'existència de l'escola...
Es un privilegi del destí poder viure i protagonitzar els esdeveniments dels propers mesos...
