RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009 -5- PARC DE CAN SOLEI, JULIOL 1936

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009  -5-

PARC DE CAN SOLEI,  JULIOL 1936, BALLADA DE SARDANES A L'ERA DE L'EDIFICI OEST

Sembla que aquesta ballada de sardanes a la tradicional era de l'escola Artur Martorell de Badalona correspon a una ballada de sardanes al Parc de Can Solei a juliol de 1936, pocs dies abans de l'inici de la terrible guerra civil 1936 - 1939.
Quan va ser feta aquesta fotografia, Can Solei era un espai públic, i després de la guerra civil, a 1939,  va tornar a ser una finca privada fins que va retornar a ser públic i parc de la ciutat de Badalona a finals dels anys 70 del passat segle.

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009 -4- UN VIATGE A MENORCA

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009  -4-

UN VIATGE A MENORCA: 
SA NAVETA D'ES TUDONS, CIUTADELLA

Als primers dies de juliol de l'any 1990, gran part dels mestres de l'Escola Artur Martorell de Badalona vam fer un viatge de germanor en una época de canvis que s'albiraven a l'horitzó,  a gaudir de les platges verges de Menorca en una época de l'any on encara no hi havia la invasió estiuenca tradicional... Veient la foto següent recordo aquells altres dies feliços al tibetà Shangri-La...

Aquesta foto ens la vam fer a Ciutadella, a Sa Naveta D'es Tudons.

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009  -2-

Sota el signe d'Excalibur i la Taula Rodona

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-1979

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009

Les dames i els cavallers de la Taula Rodona de Camelot

1988 Silver Pozzoli "Around My Dream" MAX MIX 2

Despres d'anys de buscar-la, he trobat al Youtube una cançó emblemàtica dels anys 80, una de les que les meves classes posaven sempre a l'autocar...

La canço es Silver Pozzoli "Around My Dream" i era una de les bases del MAX MIX 2 de 1988

PODEU SENTIR-LA A

http://www.youtube.com/watch?v=ZgiJQ1omhRY

http://www.youtube.com/watch?v=VxP_v3V7Etw

1975-2009 - ADÉU A LA SRA MARCA I AL SR. PEPE

1975-2009

LA SENYORA MARCA I EL SENYOR PEPE AL PASSADÍS DE LES PLANTES 30 de Juny de 2009

Vaig conèixer a la Marca i en Pepe, els vigilants dels antics edificis de l'Artur Martorell, l'any 1975 quan vaig arribar a l'escola, i els seus fills i filles eren petitets. Ara ja fa molts anys que són avis, i m'he acomiadat d'ells al moment de jubilar-me jo també.
Enrera queden molts moments viscuts, sempre recordaré quan la Marca cuinava a casa seva, les olors i flaires que s'escampaven per tot l'edifici i la gana que ens entrava al sentir-les, mestres i alumnes... Les vegades que em va fer baixar a la seva cuina a fer un tast, els seus brous ("cocidos"), els estofats, els "potajes"... Meravellosa cuina tradicional, ara tan perduda... Les ampolles de vi de la Manxa que em portaven del seu poble, Montiel, prop de les llacunes de Ruidera... I també quan em renyaven per haver deixat els nens i nenes de la meva classe massa papers per terra i tot desordenat, especialment els dies de plàstica o dibuix... Dues persones entranyables i inoblidables... Ells també eren l'antiga Artur Martorell... Ells també formen part dels nostres records col.lectius...

-2 2009 IMATGE D'UNA TARDA INOBLIDABLE - AN UNFORGETTABLE EVENING

-2
21 de Juny de 2009
Imatge d'una tarda inoblidable: el comiat sorpresa que em van fer al Parc de Can Solei la tarda del divendres 19 de Juny de 2009 tots els amics i amigues de 34 anys de mestre a l'escola Artur Martorell de Badalona que van poder venir. Per sempre al meu cor... (Fotografia de l'àlbum Picasa de Marta Fornaguera)

June 21, 2009
In the evening of Friday, the 19th of June, my friends did to me a surprise party of farewell and retirement in the Can Solei's Park of Badalona. Forever in my heart...

-3 2009 20 JUNY BREU NOTICIA D'AGRAÏMENT DES DEL COR

-3
Dissabte 20 de juny de 2009

Temps n'hi haurà per parler-ne a poc a poc... Temps 'hi haurà...
Només una breu nota d'agraïment... A tots i per tot... A tots els que hi van ser i a tots els que no els hi va ser possible per la vida i la feina. I per tot el que vaig viure... Per la bona sorpresa més gran de la meva vida... La tarda del divendres 19 de Juny de 2009... Al racó tradicional de l'entrada principal del parc... A les envistes dels vells edificis...
El meu record i agraïment infinit...
Ara, quan el cowboy puja al cavall i s'allunya cap el sol ponent finalitzada la seva missió, no marxa en solitàri... Darrera d'ell hi ha tot el poblat dient-li adéu...
Thanks of my heart for all my friends...
Sempre hi sereu al meu cor...
Us estimo

-29 2009 UN BELL MISSATGE D'EN JOSEP GRAUPERA

El meu amic, ex-alumne i germà, en Josep Graupera, m'ha enviat un bell, un meravellós missatge.
Aquí el teniu:

Estimat Josep Mª,
m'he permès adaptar els 4 últims capítols
de la preciosa novel.la IT d'Stephen King
inspirat pel gran regal que em vas fer al teu
Blog amb les fotos de la nostra vella escola.

"Marchándote...
Así que te vas y hay un impulso de mirar atrás,
de mirar atrás sólo una vez más
mientras se extingue el crepúsculo
para ver ese grave horizonte de Can Solei por última vez.
Los Edificios, la Palmera, la Pista.
Pero tal vez no sea buena idea mirar atrás;
así lo dicen todas las leyendas.
Mira lo que le pasó a la mujer de Lot.
Es mejor no mirar atrás.
Es mejor creer que habrá finales felices en todas partes.
Y bien puede ser así.
¿Quien puede decir que no existen los finales felices?
No todos los barcos que se pierden en la oscuridad
desaparecen sin hallar jamás el sol
o las manos de otro niño;
si algo enseña la vida, al fin de cuentas, enseña que ,
a fuerza de abundar los finales felices,
es preciso poner seriamente en duda la racionalidad
de quien no cree que Dios exista.
Te vas y te vas aprisa cuando el sol empieza descender,
piensa en este sueño.
Esto es lo que haces.
Y si te permites un último pensamiento,
tal vez piensas en fantasmas...,
en los fantasmas de unos niños deshinchando unas ruedas,
cogidos de la mano, jóvenes las caras, sí, pero recias,
tan recias que pueden dar vida
a las personas en las que se han de convertir,
tan recias que comprendan,
quizá que aquellas personas en las cuales se han de convertir deben,
necesariamente, dar vida a las personas que fueron,
antes de intentar la comprensión de la simple mortalidad.
El círculo se cierra, la rueda gira y a eso se reduce todo.
No hace falta mirar atrás para ver a esos niños;
una parte de tu mente los verá siempre,
vivirá con ellos para siempre,
amará con ellos para siempre.
No son, necesariamente, la mejor parte de ti,
pero alguna vez fueron el depósito
de todo lo que podías llegar a ser.
Os amo niños, cuanto os amo.
Por eso; aléjate pronto, aléjate pronto,
mientras la última luz se escurre,
echa tierra de por medio entre tú y Artur Martorell,
entre tú y los recuerdos, pero no entre tú y el deseo.
Eso queda: el reluciente camafeo
de todo lo que fuimos y creímos cuando niños,
de todo cuanto brillaba en nuestros ojos,
aun cuando estábamos perdidos
y el viento soplaba en la noche.
Echa tierra de por medio
y trata de mantener la sonrisa.
Pon algo de Rock & Roll en la radio
y ve hacia toda la vida que existe
con todo el valor que puedas reunir
y toda la fe que logras invocar.
Sé leal, sé valiente, aguanta.
Despierta de ese sueño
sin poder saber exactamente qué era.
No recuerda , en verdad nada,
salvo el simple hecho de haber soñado
que era niño otra vez.
Piensa que es bueno ser niño,
pero que también es bueno ser adulto
y poder analizar el misterio de la infancia...
sus creencias y sus deseos.
Algún día escribiré sobre todo esto, piensa,
y sabe que es sólo un pensamiento de amanecer,
un pensamiento posterior al sueño.
Pero es bonito pensarlo así por un rato,
en el límpido silencio de la mañana:
pensar que la infancia tiene
sus propios secretos dulces
y que confirma la mortalidad,
y que la mortalidad define todo el valor y el amor.
Pensar que lo que ha mirado adelante
también tiene que mirarlo atrás
y que cada vida hace su propia
limitación de la inmortalidad: una rueda.
Al menos, eso es lo que Josep Mª piensa a veces,
en esas horas tempranas de la mañana,
después de soñar,
cuando casi recuerda su escuela
y a los amigos con quienes la compartió..."

Mercès, Josep, my brother forever...

PRIMAVERA DEL 2009 A LA VELLA ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA, PEL MEU AMIC I GERMÀ EN JOSEP GRAUPERA

2009

MEMORIAL DE PRIMAVERA DE LA VELLA ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA, PEL MEU AMIC I GERMÀ EN JOSEP GRAUPERA I PER TOTES I TOTS ELS QUE COM ELL I JO MAI NO OBLIDAREM AQUESTS EDIFICIS I JARDINS, ON VAM SER FELIÇOS I TRISTOS, I ON VAM APRENDRE A SER ÉSSERS HUMANS.
Aquests edificis, Josep, aquests jardins, aquests arbres i palmeres, són els testimonis silenciosos però vius que tot allò que vam parlar fa una setmana, la tarda del dia 24 d'abril de 2009, a la porta de la meva darrera classe, la classe de 4t. de la nova escola, va existir, va ser real, ho vam viure i no ho vam somiar. I Arthur va deixar Ginebra, Lancelot, Morgana i Merlin, i va marxar mar enllà. mentre Excalibur tornava al fons del Llac. Però Camelot, Josep, existirà sempre als nostres cors.

Spring in the Old School Artur Martorell of Badalona. For my friend and brother Josep Graupera.

2009 LA CARTA

22 D'ABRIL DE 2009

LA CARTA

1 de Setembre de 1975 a 31 d'Agost de 2009

Avui m'ha arribat per correu certificat LA CARTA, una notificació de la Generalitat de Catalunya.
A la carta diu que cumpleixo totes les condicions legals, i, per tant, passo a ser mestre jubilat, a efectes del dia 31 d'agost de 2009.
Finalitza un llarg -i complicat- camí que vaig iniciar el dia 1 de setembre de 1975, quan vaig entrar per primera vegada al Parc de Can Solei com a mestre de 5è d'EGB de l'Escola Artur Martorell de Badalona. Al camí hi ha hagut de tot, abans i ara, però, finalment, el que queda és el record de tots aquells i aquelles que t'han estimat durant tot aquest temps.
Si us plau, ara s'hauria de sentir "This is the End", de Jim Morrison and The Doors... O potser "La Primavera", de les Quatre Estacions de Vivaldi...

RETORN A LA VELLA ESCOLA ARTUR MARTORELL, 4 MARÇ 2009

Plovia a Badalona.
Era el dimecres 4 de març de 2009, tocades al monestir les campanades de les 3. Els pares i mares preceptors ja s’havien endut els novicis i novícies a fer les labors de la tarda a les respectives aules monacals. Jo vaig sortir del recinte per la porta sud, la que dóna a les pinedes que acompanyen els edificis de l’antic monestir. Els dimecres a la tarda és el dia que estic alliberat del servei directe de "ora et labora" al recinte de Can Solei i em puc anar a fer meditació a la ciutat de Barcelona.
Em vaig dirigir cap els antics edificis i vaig sentir l’aura de tots els anys de la meva vida que hi he passat, des de 1975 fins que vam marxar als nous tecno-edificis actuals ara fa 2 anys, a març de 2007…
32 anys als edificis de Can Solei...
Vaig passar per la pista, ara amb un camí obert a Ca l’Arnús, vaig veure les finestres clausurades amb totxos de l’edifici Est, vaig recórrer l’espai entre els dos edificis, sense cap canvi aparent, i vaig aturar-me uns minuts al “meu” edifici, el que dóna a l’Oest…
Tants anys… Tutor de tants curs d’EGB i després de Primària… Els records…
El viatge a Menorca l’any 1987 com a tutor de 8è…
Les colònies a Canillo (Andorra) i a Santa Maria de Meià a Lleida amb 7è…
Les aventures per camí nevat de Viladrau, sota el torb, en unes colònies de 6è al Montseny…
El Delta de l’Ebre, amb els croissants i ensaïmades gegants de l’esmorzar de Ca l’Amadeu…
Els animals de la granja de Sant Iscle de Colltort a La Garrotxa i els gats de Riera de Ciuret al Montseny…
I la platja de Canet de Mar fent el camí d’Arenys a més de 30 graus…
I en la Prehistòria, les estades a Lourdes La Nou i Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà…
I L’Esquirol, i Can Toni Gros…
Temps hi haurà d’explicar-ho tot, de recordar-ho tot… Tot ha quedat aquí, dins dels antics edificis, dins del meu cor i la meva memòria… I la de vosaltres, tots i totes els que ho vau viure amb mi…
Vaig sortir del Parc donant una nova ullada als edificis des de l’Era… La palmera de l’Era…
Continuava plovent al parc, però al meu cor retornava, després d’alguns dies de tenebres, la llum del sol…
El sol del passat, que m’il.lumina el futur…

ALBADA EN CAN SOLEI - Can Solei's Badalona Park Sunrise

Arribava ahir a l'escola. Era la matinada del dia 2 de març de 2009. Arribant al parc, vaig veure com sortia el sol entre els arbres. A l'esquerra l'edifici oest de l'antiga escola, la meva llar durant 32 anys, entre 1975 i 2007, al fons el bosc del parc amb el sol ixent, a la dreta al fons els denominats edificis de La Caixa i l'edifici de la cantonada Seu d'Urgell - Margarida Xirgu, i en primer pla la realitat urbana de contenidors, cotxes i deixalles que fan el contrapunt de realitat necessari a la bellesa plàstica de l'albada.
I així em sento jo. Busco la bellesa, la serenor, el somriure, l'esperança de la sortida del sol, de l'inici d'un nou dia, i, en contrast, em trobo al bell mig del camí contenidors de coses alienes al meu cor, deixalles de corriols que un bon dia van desaparèixer del meu horitzó, sense arribar a adonar-me fins ara, potser sense voler arribar a adonar-me... A tothom li costa reconèixer que potser tot va ésser només un somni...
Però va ésser un bell somni durant els millors anys de la meva vida...
I em queda el somriure i l'estimació amb tants d'amics i amigues...
Forever.

2009 February CAN SOLEI'S PARK, BADALONA CITY, SUNRISE.

Albada del dia 19 de Febrer de 2009.Sortida de Sol a l'est, amb el fons del Parc Can Solei i els antics edificis de l'escola...

2009 ALS 2 ANYS DEL CANVI, LA VELLA ESCOLA VISTA DES DE LA NOVA

ALBADA DEL 6 DE FEBRER DE 2009
A PUNT DE FER 2 ANYS DEL CANVI, FOTOS DELS ANTICS EDIFICIS DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA VISTOS DES DELS NOUS

2009 Gener 24 VENTS HURACANATS DESTRUEIXEN UN ANTIC PI DE L'ANTIGA ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA - PARC DE CAN SOLEI

24 de Gener de 2009. Els vents huracanats destrueixen un gran i vell pi situat entre la pista d'esports i la paret de l'edifici Est de l'antiga Escola Artur Martorell de Badalona.
January 24, 2009. The hurricane destroys a tree in the old Artur Martorell School, inside the Can Solei's Park of Badalona City

L'ANTIGA ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA VISTA DES DE LA NOVA

Octubre de 2008
Fotografies dels dos edificis de l'antiga Escola Artur Martorell de Badalona vistos des de la part alta de les grades del pati i camp d'esports de la nova escola, feta al fons de les llegendàries zones de Els Pins i Les Herbes on tants anys hi havíem pujat a jugar.

COMUNITAT VIRTUAL EX-ALUMNES DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

A Setembre de 2008 ha estat creada, per uns ex-alumnes, una Comunitat Virtual d'Ex-Alumnes de l'Escola Artur Martorell de Badalona.

En poques setmanes ja hi ha més de 100 registrats, que estan penjant moltes fotos de les seves promocions de l'Escola Artur Martorell, que són molt emocionants de veure, ja que són imatges que fa molts anys que no veia.

Qui vulgui entrar ha de fer el següent:

Entrar a www.facebook.com i registrar-se

Una vegada registrats, cal anar a Grupos i entrar al grup "Ex-Alumnes de l'Escola Artur Martorell".
I una vegada has entrat, només cal navegar-hi i buscar gent que coneguis.

FRANCESC PERXACHS I JOSEP MARIA DAMAS DAVANT DE LA PORTA NORD DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

Els temps canvien, venen i van, pero nosaltres i tot el que vam viure romanem per sempre...
Avui m'he trobat a la porta de l'escola al meu amic i company de tants anys, en FRANCESC PERXACHS, antic conserge des de finals dels anys 80 fins el 2004 o 2005, i actualment funcionari d'un altre departament de l'Ajuntament.
En Lluís, l'actual conserge, ens ha fet una foto als dos...
En Francesc... Una autèntica institució a l'escola durant tants anys...
En Francesc, les seves notícies i acudits cada matí...
En Francesc, les llàgrimes d'un alumne, en David, quan aquest alumne va marxar de l'escola a una altre indret de Catalunya sabent que probablement mai no tornaria a veure al seu gran amic Francesc...
En Francesc... Les llargues xerrades sobre quina era la millor anyada de Ribera de Duero, segur que la té ben guardada a la seva cava personal...
(Per cert, Francesc, què opines sobre els vins de les noves bodegues de El Priorat?)
En Francesc, compartint un secret, els dos, en realitat, som gats i per això els gats ens comprenen i estimen...
En Francesc, i la seva fidelitat a la llengua i a Catalunya...
En Francesc... Tantes i tantes anècdotes i aventures...

29 SETEMBRE 2008 - - - INICI DE SETMANA A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

Avui, dilluns dia 29 de Setembre de 2008...
Falten deu minuts per l'hora d'entrada a l'escola...
Matí molt agradable, fresquet però no fred...
La sortida del sol comença a escalfar l'aire que ens arriba de lluny...
A l'entrada del Parc, ja hi ha nenes i nens que esperen el moment d'anar a la seva classe...
L'entrada, el pati, les tanques de l'escola, el Parc de Can Solei...
Els pins, on tantes vegades havíem jugat a futbol les meves classes i jo entre 1975 i més o menys 1985, quan aquesta zona ja va passar a ésser "off limits" de l'escola, i només pujàvem un dia de la setmana... Però pujàvem...
A la dreta, la petita font per veure aigua al pati...
I al fons de la fotografia, la silueta de l'antic edifici Oest de l'Escola Artur Martorell, la meva llar entre 1975 i 2007...
Un dilluns, el darrer dilluns de Setembre de 2008...
Tot es va difuminant...
Tendre com una boira que comença a allunyar-se...
Potser algun dia pensi que tot ha estat un somni...