UN ANY DE CANVI DE RITME DE VIDA

16 de Setembre de 2010
Hem descobert que cuinar amb tranquil.litat és un interessant esport de jubilats... És tot un plaer escriure aquest comentari a les 5 de la matinada de dijous, sabent que després podré dormir tot el que el cos demani, sense stress ni horaris... Suposo que també per això he baixat 22 kilos en un any, a juliol de 2009, quan em vaig jubilar, pesava 117, i abans d'ahir, un any i dos mesos després, tan sols 95. Tot això amb el suport i terapia del Grup d'Obesitat del Departament d'Endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, gent molt competent des dels punts de vista mèdics i psicològics. I l'objectiu és arribar als 90 a finals d'any, i, després, l'any vinent, ja veurem, sense límits, el camí obert a poder arribar al pes que ells dictaminin com el més recomanable per a mi...
A més d'una forma de menjar equilibrada, sense dietes rígides, cada dia camino entre el matí i la tarda uns 4 km com a mínim, per itineraris del barri: Carrer Guitard, Berlin, Numància, Tarragona, Estació de Sants, Plaça Espanya, Plaça de Sants, Joan Güell, Corte Inglés Diagonal, Illa Diagonal, Numància, Marquès de Sentmenat, i de nou Guitard. De vegades ens arribem fins l'Hospital Clínic (anada i tornada 3 km, entre una hora i una hora i mitja, segons les parades...) O també arribar fins l'altre Corte Inglés, el de la Plaça Francesc Macià i tornar per Josep Tarradellas i Marquès de Setmenat fins Guitard.
Abans de la jubilació, l'horari no em permetia gairebé res: A 2/4 de 8 sortia de casa per arribar a Badalona amb temps per començar les classes a les 9 anant sense córrer per l'autopista, de 9 a 1, classes, de 1 a 2 feines d'escola (reunions i burocràcia diversa), de 2 a 3 menjar alguna cosa ràpidament, de 3 a 5 classes, de 5 a 6 autopista i trànsit de Barcelona de nou, després compres diverses pel barri de 2/4 de 7 a 2/4 de 8, de 8 a 9 fer el sopar i després acabar adormint-me esgotat al sofà amb la tele encesa... Ara puc viure sense cap tipus d'estress, seguir totes les recomanacions dels metges, control.lar bé els menjars i fer exercici caminant tots els matins i tardes (El dia d'aquest agost que Barcelona va arribar al record històric de 39,4 graus, nosaltres caminàvem pel barri a les 5 de la tarda, quan el termòmetre de la terrassa de casa marcava, a l'ombra, 36,4 graus, guau!!!...)

ABRIL 2010 CARGOLS I LLIMACS - SNAILS AND SLUGS

VIDA DE PRIMAVERA: CARGOLS I LLIMACS

LIFE SPRING: Snails and slugs

APRIL 2010

ABRIL DE 2010 RETRATOS -- APRIL 2010 PORTRAITS - Spring always returns!

Fotografies d'Abril de 2010...
Some of my Portraits April 2010
1. Josep Maria Damas Pérez
2. Josep Maria Damas Pérez
3 Francesc Xavier Damas Pérez

LA PRIMAVERA SEMPRE RETORNA!!!!
Spring always returns!!!

1 SETEMBRE 2009 THE FREEDOM - La Llibertat

Avui és el primer dia que estic oficial i legalment retirat...

El curs anterior, 2008-2009 va acabar ahir, i avui ha començat el curs 2009-2010...
The freedom, la llibertat... L'albada d'un nou temps, un nou dia que marca una nova época, fer el que vulguis, com vulguis i quan vulguis... Per primera vegada a la vida... Forever...

En Guillem Alier m'ha enviat aquest poema de Kavafis:

"com va dir Kavafis ....
,Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades,
Continuarem navegant a barlovent. Petons"

I aquest video:

http://www.youtube.com/watch?v=HA5cQ9r3jPs

Thanks!

23 JUNY 2009 LA DARRERA IMATGE COM A MESTRE EN ACTIU A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA- The teacher's last image in action

23 de Juny de 2009
Últim dia com mestre en actiu a l'Escola Artur Martorell de Badalona (1975-2009)

Dia de la Jubilació real. (La legal és el dia 31 d'agost)
Escrit a les 2 de la tarda:
Ja ha marxat tothom a casa. En realitat ha estat fort, molt més fort que el que m'esperava. Molt fort, per la tremenda afectivitat que m'han mostrat els nens i les nenes de l'escola. Ha estat dificil de suportar amb serenor tenir tot el matí la gent de la meva classe de 4t. de Primària abraçats a mi, plorant per l'acomiadament, dient-me si els vindré a veure el primer dia de curs, i jo havent d'explicar que això no és possible ni convenient. En tot cas, ens tornarem a veure aviat, si els alumnes -suposo que sí- poden anar a la Festa dels 40 Anys de l'Escola Artur Martorell de Badalona, a la Discoteca Titus ("la Carpa") de Badalona, el proper dia divendres 18 de Setembre de 2009 a les 20 hores del vespre. Molts nens i nenes de les altres classes que he estat com a tutor, 5è i 6è, també plorant i abraçant-me i donant-me petons, i l'AMPA, les famílies de l'escola, fent-me un emotivíssim acomiadament en un article de 2 pàgines a l'exemplar de la revista d'escola que hem repartit avui, i que s'afegeix a la festa sorpresa privada que les famílies i els alumnes em van fer divendres passat al parc, a la palmera de l'entrada sud... I tothom donant-me petits regals i records, molt importants per a ells i elles i per a mi... I demanant-me que signés dedicatòries a llibretes, agendes, llibres, fulls... He necessitat tota la meva fortalesa per no desmontar-me davant d'ells i elles, era per a mi important que em veièssin trist, sí, però també tranquil i serè, donant-els-hi comfiança i normalitat, ja que alguns alumnes i algunes alumnes estaven vivint el meu adéu amb una gran angoixa personal que calia suavitzar i tractar de treure un darrer somriure...

FOTOGRAFIA: DARRERA IMATGE DE JOSEP MARIA DAMAS PEREZ COM A MESTRE EN ACTIU A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA, FETA EL DIMARTS 23 DE JUNY A 2/4 DE 1 DEL MIGDIA QUAN S'ESTAVA FENT L'ACTE D'ACOMIADAMENT DE LA CLASSE DE 6è DEL CURS 2008-2009 A LA SALA D'ACTES DE L'ESCOLA.

(La Fotografia està feta per la mestra i amiga Laura Diaz amb el meu telèfon mòbil Nokia 6500.)

Josep Maria Damas Pérez
jdamper2006@gmail.com

2009 Estació PUERTA DE ATOCHA, Madrid

Abril de 2009

Interior (Jungla Tropical) i exterior de l'estació PUERTA DE ATOCHA, a la sortida del trajecte AVE Barcelona-Madrid

2009 ECOCARDIOGRAMA DELS 60 ANYS

23 DE MARÇ DE 2009, FAIG ELS 60 ANYS...

30 DE MARÇ DE 2009, EM FAN UN ECOCARDIOGRAMA COMPLET A CARDIOLOGIA DE L'HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA, PER ENCÀRREC DELS MEUS AMICS I AMIGUES D'ENDOCRINOLOGIA DEL MATEIX HOSPITAL...

Sí, he arribat ja als 60 anys. Impressiona, no? 60!!!!! I no m'ho sembla, al mirall veig la mateixa persona que fa un mes, quan la meva edat encara començava amb un 5...
Però ara ja la primera xifra és un 6... Potser hi ha qui pensa de que ja és hora de posar una mica de seny al meu tarannà... Fins i tot m'ho diuen... Però jo no n'estic d'acord... Ans bé, al contrari, penso que és ara, a l'inici de tots els meus finals, quan he de ser més fidel a mi mateix, i a tot el que ha estat la meva vida, al Josep Maria que molta gent -que sempre portaré al meu cor-, em manifesta que coneix i estima. I tenen raó, jo no vull ser cap altra persona, la persona que d'altres, potser de bona fe, em demanen, però que no seria jo, tan sols fóra una espècie de fantasma semblant a mi però amb totes les correccions i adequacions que sembla demanar l'any 2009 i els següents que vindran, i en els que participaré des d'altres espais i universos de la vida i els sabers allunyats dels actuals.

I, ha coincidit l'aniversari -23 de març-, amb el complet Ecocardiograma que em van fer ahir, dia 30 de març, al servei de Cardiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. Quan he acabat he demanat al metge un avançament oral de l'informe, i m'ha dit que no hi ha cap tema greu en perspectiva fins on ha pogut observar a l'Ecocardiograma. O sigui que, el meu cor sembla estar en bon estat, Deo Gratias! Però jo estic content de que aquest bon estat és també cert en altres aspectes que no són el clínic. Crec que el meu cor -o la meva ànima, no sé-, és capaç d'emocionar-se com als 15 anys... Que és capaç de sentir solidaritat, germanor, estima, comprensió, com quan era un cor ben jove. I penso que, en aquest aspecte, ho és tant com el primer dia, de jove. Molt més que el cor d'altres que potser tenen molts anys físics menys que jo, però als que ha envellit l'ànima -o el cor-, massa aviat... I el món n'està ple, per desgràcia, d'exemples d'això...

2009 MADRID FOUR TOWERS 2 - Les 4 torres de Madrid, etapa del viatge iniciàtic del 60è aniversari

DISSABTE 21 DE MARÇ DE 2009
VIATGE INICIÀTIC DEL 60È ANIVERSARI
EL FUTUR:
LES 4 NOVES TORRES DE MADRID
MISTERI?
ENIGMA?
POR?
PORTA AL CEL?
ENTRADA A ALLÒ DESCONEGUT?
CAMÍ DEL FUTUR...

2009 MADRID FOUR TOWERS 1

DISSABTE 21 DE MARÇ DE 2009 PRECELEBRACIÓ DEL 60è ANIVERSARI

1.
CELEBRACIO D'ANIVERSARI. DISSABTE 21 DE MARÇ DE 2009. DINAR A LA PUERTA DEL SOL DE MADRID.
L'any 1975, tot just haver començat a ser mestre de l'escola Artur Martorell de Badalona, vaig anar a Madrid centre per temes familiars i vaig dinar a la Puerta del Sol. Ara, a 2 dies dels 60 anys, i quan estic arribant de forma imminent al final del camí a l'escola, ha estat un bon moment per tornar a dinar al mateix indret i reflexionar sobre la relativitat del temps i l'espai. No sembla que hi hagin passat 34 anys entre els 2 dinars. O potser sembla que ha passat una eternitat... És molt curiós, no aconsegueixo recordar la visita de 1975 en colors, per més que ho intento. Recordo aquell dia a Madrid a la tardor de 1975 EN BLANC I NEGRE, cosa absurda donat que el món sempre ha estat en color. També hauria de reflexionar sobre això, però no en tinc, de temps, per pensar tant en temes filosòfics...

2.
DISSABTE 21 DE MARÇ DE 2009. CAMINAR LENTAMENT FINS LA PUERTA DE ALCALÀ, UN BON PASSEIG PER DESPRÉS DE DINAR SOTA EL SOL DE PRIMAVERA, 23 GRAUS...
Sí, miralá, miralá, miralá, la Puerta de Alcalá. Per la meva generació aquesta cançó de l'Ana Belén i en Victor Manuel va ser un símbol de la transició, l'arribada de la llibertat i la democràcia. I ho continua essent el record històric del seu constructor, el rei Carlos III, lliberal i avançat, massa avançat per la tancada societat espanyola de la seva época. Recordo el divertit i revelador somriure irònic a la història i al futur d'en Carlos III als retrats seus de Goya i Mengs que hi ha al Museu de El Prado...

SANT JOSEP 2009, PRIMAVERA A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

Avui dia de Sant Josep de 2009...
He estat tot el dia a l'escola, hi havia vaga de mestres, però per sorteig m'ha tocat ser uns dels mestres dels serveis mínims.
La solitud de les aules, la vella cançó de la tuna... "Triste y sola, sola se queda la escuela..."
Però el silenci permet la reflexió, aturar-te un moment, veure on ets, i, especialment, qui ets, i, llavors, somriure davant del devenir del dia a dia..,
Sí, cal de vegades una aturada per tornar a veure el paisatge sencer més enllà de les boires que passegen sovint pels alts cims...
Sant Josep de 2009...
Primavera pressentida...
Camí de barlovent, de nou.

ALBADA EN CAN SOLEI - Can Solei's Badalona Park Sunrise

Arribava ahir a l'escola. Era la matinada del dia 2 de març de 2009. Arribant al parc, vaig veure com sortia el sol entre els arbres. A l'esquerra l'edifici oest de l'antiga escola, la meva llar durant 32 anys, entre 1975 i 2007, al fons el bosc del parc amb el sol ixent, a la dreta al fons els denominats edificis de La Caixa i l'edifici de la cantonada Seu d'Urgell - Margarida Xirgu, i en primer pla la realitat urbana de contenidors, cotxes i deixalles que fan el contrapunt de realitat necessari a la bellesa plàstica de l'albada.
I així em sento jo. Busco la bellesa, la serenor, el somriure, l'esperança de la sortida del sol, de l'inici d'un nou dia, i, en contrast, em trobo al bell mig del camí contenidors de coses alienes al meu cor, deixalles de corriols que un bon dia van desaparèixer del meu horitzó, sense arribar a adonar-me fins ara, potser sense voler arribar a adonar-me... A tothom li costa reconèixer que potser tot va ésser només un somni...
Però va ésser un bell somni durant els millors anys de la meva vida...
I em queda el somriure i l'estimació amb tants d'amics i amigues...
Forever.

NO COUNTRY FOR OLD MEN (Ethan and Joel Coen, 2007) 4 OSCARS 2008 (NO ÉS PAÍS PER A VELLS)

Va guanyar 4 Oscars l'any 2008...
Però jo recordo especialment un dels personatges, amb el que em sento ara plenament identificat...
El vell sheriff a punt de retirar-se Ed Tom Bell, interpretat per Tommy Lee Jones (MEN IN BLACK), actor i cantant rocker de 61 anys... Jo estic a dies de fer els 60...
El seu somriure trist... La càrrega de tota una vida... El desencís, per molts motius, alguns d'ells inesperats... El proper final...
Sí, és un país, un món per a joves...
Però, fins a quina edat ets jove?
Qui decideix que ja no ets jove?
I si els que es consideren joves són en realitat més vells que tu?
I si ni s'ho imaginen?
Cada vegada més, Let It Be, la darrera cançó dels Beatles...
I també... With a little help from my friends, amb un petit ajut dels meus amics i amigues, com deia una altra vella cançó dels Beatles de la que hi ha una excel.lent versió de Joe Cocker al Youtube...

What would you think if I sang out of tune
Would you stand up and walk out on me
Lend me your ears and I'll sing you a song
And I'll try not to sing out of key
Oh, I get by with a little help from my friends
Mmm I get high with a little help from my friends
Mmm I'm gonna try with a little help from my friends

("With a Little Help from My Friends" (títol original: A Little Help from My Friends) cançó de John Lennon y Paul McCartney)

25 Febrer 2009 Un trist final per la ruta de l'Arc de Sant Martí

Sí... El final és trist...
Però ja ho sabies, ja ho pressenties...
Mai res no t'ha estat fàcil.
Mai no has vist de fet el gest amable,
el somriure fidel que han vist d'altres...
Potser alguna vegada, però...
Ets injust, i ho saps...
De vegades sí has sentit la ma amiga,
el somriure clar, la ma que t'ajuda...
Però han estat tan poques vegades...
Ja saps que el camí es fa en solitari,
encara que prefereixes creure tot el contrari...
Però no hi ha tendreses,
no hi ha el record de tot el que has viscut...
Finalment, avui ho has acceptat,
ho has entès, ho has viscut...
I el somriure que desitjaves
al final ha aparegut, trist,
als teus propis llavis...
I aquells que t'estimen
t'han recordat que hi ha d'altres camins.
I el final d'un d'ells, trist final,
és l'inici de molts d'altres.
Amb l'ajut dels teus amics i amigues,
que en tens de veritat.
I tornes a caminar cap al vent,
endavant cap al destí,
sense mirar enrera
i agafat a moltes mans...

2009 MISTER CARNIVAL OF ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA. El senyor Carnestoltes de l'Escola Artur Martorell de Badalona

FEBRER DE 2009
El senyor Carnestoltes de l'any 2009 ha arribat a l'Escola Artur Martorell de Badalona. El seu regnat és de Carnaval, i presideix tots els actes que s'hi relacionen. Els seus pares i mares són en Robert i les alumnes i els alumnes Delegats de Classe.

2009 FEBRUARY
Mister Carnival of 2009 has come to the Artur Martorell School of Badalona.

2009 BADALONA NORD, 2 MATINADA DISSABTE 14 DE FEBRER

2 de la matinada del dissabte 14 de febrer de 2009.
Montgat deserta, Badalona centre deserta...
L'espai entre les 2 ciutats, la denominada "zona d'oci", tot el contrari, plena al màxim amb centenars de joves que van d'un local a l'altre, mentre desenes d'automòvils col.lapsen la carretera...
Com l'escena de l'espectacle al riu, al film Apocalypse Now, de Francis Ford Coppola...
NORTH OF BADALONA IN THE NIGHT OF WEEK END.
February 14, 2009

2009 TEACHER JOSEP MARIA IN THE NEW HOTEL RAFAEL OF BADALONA. In the bottom, the new Artur Martorell School and Can Solei's Park of Badalona

2009 TEACHER JOSEP MARIA IN THE NEW HOTEL RAFAEL OF BADALONA.
In the bottom, the new Artur Martorell School and Can Solei's Park of Badalona

2009 Josep Maria a la terrassa del nou Hotel Rafael de Badalona. Al fons, l'escola Artur Martorell i el Parc de Can Solei.

2009 SUNRISE IN THE CAN SOLEI'S PARK SEEN FROM ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA

SUNRISE OF JANUARY 21, 2009,IN THE CAN SOLEI'S PARK SEEN FROM THE ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA

SORTIDA DE SOL DE 21 DE GENER DE 2009 AL PARC DE CAN SOLEI VISTA DES DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

2009 THE TABLE OF THE TEACHER JOSEP MARIA IN THE ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA

2009 THE TABLE OF THE TEACHER JOSEP MARIA IN THE ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA
IN THE DAWN OF JANUARY 21

2009 I'M CITIZEN OF BARCELONA NATION: The Nation of Fashion

2009 I'M CITIZEN OF BARCELONA NATION: The Nation of Fashion