2009 EL TRADICIONAL PESSEBRE DE NADAL - Bethlehem traditional Catalan Christmas

Nadal de 2009
A moltes llars de Catalunya es continua la tradició de construir una reproducció del Bethlem de la Nativitat. És el Pessebre de Nadal. Aquí podem veure el d'aquest any de 2009 d'una família de la tradicional vila de Tiana, a la comarca del Maresme.

December 2009
Many households in Catalonia continues the tradition of building a reproduction of the Nativity and the village of Bethlehem. It is the Christmas "Pessebre". Here we see this year of 2009 a family of traditional village of Tiana in the Maresme region.

UNA DE LES FIGURES MÉS TÍPIQUES DEL PESSEBRE CATALÀ ÉS EL CAGANER, QUE DE VEGADES TÉ LA IMATGE D'ALGUN PERSONATGE FAMOS PER ALGUN MOTIU.

A figure more typical of the "Pessebre" is the man who is shiting, sometimes have the image of year celebrity for some reason.

2009 11 d'Octubre LA ALMUDENA

11 d'Octubre de 2009

Catedral de La Almudena de Madrid

Fotografies.
1: Façana del creuer
2: Altar principal i àbsis
3 i 4: Altar lateral de Santa Maravillas de Jesús, la santa més popular.

2009 HOMENATGE A DANI JARQUE CAPITÀ DE L'ESPANYOL DE BARCELONA, MORT D'UN ATAC DE COR.

A l'stage de pretemporada, a la seva habitació, parlant per tfn. amb la seva companya, embarassada de 7 mesos, ha mort el jugador de futbol Dani Jarque, Capità de l'Espanyol de Barcelona, a causa d'un atac de cor fulminant.
Com homenatge, torno a repetir un dels meus poemes favorits, O CAPTAIN, MY CAPTAIN (Oh Capità, el meu Capità) de Walt Whitman, que forma part del recull de poemes de la pel.lícula El Club dels Poetes Morts(Dead Poets Society), film amb el que em vaig sentir identificat en determinats moments i events de la llarga i ja finalitzada vida meva com a mestre en exercici.

OH CAPITÀ, EL MEU CAPITÀ (WALT WHITMAN)

Oh capità, El meu capità...!
Oh capità, el meu capità!
Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sent les campanes,
ja elPoble acudeix gojós,
Els ulls seguixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.

Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per a tu la multitud s'amuntona en la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jaus mort i fred.

El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jau mort i fred.

Walt Whitman (1819–1892). Leaves of Grass. 1900.

O CAPTAIN, MY CAPTAIN!

O Captain! my Captain!
our fearful trip is done;
The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won;
The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring:
But O heart! heart! heart!
O the bleeding drops of red,
Where on the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.



O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills;
For you bouquets and ribbon’d wreaths—for you the shores a-crowding;
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
Here Captain! dear father!
This arm beneath your head;
It is some dream that on the deck,
You’ve fallen cold and dead.



My Captain does not answer, his lips are pale and still;
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will;
The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done;
From fearful trip, the victor ship, comes in with object won;
Exult, O shores, and ring, O bells!
But I, with mournful tread,
Walk the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.



Walt Whitman (1819-1892) wrote this dirge for the death of Abraham Lincoln in 1865. .

-28 2009 LES BOIRES QUE ANUNCIEN L'ESTIU - The fogs that they announce the new summer

Albada del dilluns 25 de maig de 2009
7h 20m

Sortim de casa camí de la Gran Via i l'autopista de Badalona. Agafem el carrer Numància, i la sorpresa: davant nostre, un mar de boira procedent del mar amaga la part alta dels edificis del carrer Tarragona, més enllà de l'estació de Sants...

Les boires anuncien l'estiu, tot es fosc, gris i trist encara, però aviat arribarà el temps del sol, la llum, l'aire i la mar, i les ombres s'esvairan per sempre camí de l'oblit del passat sense record...

Dawn of Monday, the 25th of May, 2009
7.20 a.m.
The fogs announce the summer, everything is dark, gray and sad, but soon the time of the Sun will come, the light, the air i the sea, and the shades vanish forever in the road of the oblivion of the past without memory...

2009 NIT DE LLUNA PLENA - In the night of full moon

La llum brolla
de la foscor de la nit
amb la resplendor infinita
de la Lluna Plena d'avui
en una bella clariana
dels núvols de pluja.
La Lluna...
Ens observa i calla...
Nosaltres anem fent.
Ella ens mira.
Ara i quan els dinosaures
poblaven la Terra.
I quan el meu gat, en Tigris,
era el seu enyorat avantpassat,
el vell tigre dents de sabre...
Ella, la Lluna...
Ens parla amb l'energia de les marees,
amb el silenci de les nits
on sentim l'harmonia
de les Portes de Tanhaüser,
més enllà d'Orió...
I més enllà del Pont de les Walkiries,
mar endins de Palafrugell.
Ella ens dóna llum a l'esperit,
i en rep els nostres reflexes
de vida i foc.
Sí, nits de l'Univers,
Via Làctia al cor...
Remors de Sa Processó,
ulls adormits i espurnejants
a Ses Voltes de Ciutadella...
Holy week out of darkness...

Josep Maria
Lluna Plena de Dijous Sant

2009 ECOCARDIOGRAMA DELS 60 ANYS

23 DE MARÇ DE 2009, FAIG ELS 60 ANYS...

30 DE MARÇ DE 2009, EM FAN UN ECOCARDIOGRAMA COMPLET A CARDIOLOGIA DE L'HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA, PER ENCÀRREC DELS MEUS AMICS I AMIGUES D'ENDOCRINOLOGIA DEL MATEIX HOSPITAL...

Sí, he arribat ja als 60 anys. Impressiona, no? 60!!!!! I no m'ho sembla, al mirall veig la mateixa persona que fa un mes, quan la meva edat encara començava amb un 5...
Però ara ja la primera xifra és un 6... Potser hi ha qui pensa de que ja és hora de posar una mica de seny al meu tarannà... Fins i tot m'ho diuen... Però jo no n'estic d'acord... Ans bé, al contrari, penso que és ara, a l'inici de tots els meus finals, quan he de ser més fidel a mi mateix, i a tot el que ha estat la meva vida, al Josep Maria que molta gent -que sempre portaré al meu cor-, em manifesta que coneix i estima. I tenen raó, jo no vull ser cap altra persona, la persona que d'altres, potser de bona fe, em demanen, però que no seria jo, tan sols fóra una espècie de fantasma semblant a mi però amb totes les correccions i adequacions que sembla demanar l'any 2009 i els següents que vindran, i en els que participaré des d'altres espais i universos de la vida i els sabers allunyats dels actuals.

I, ha coincidit l'aniversari -23 de març-, amb el complet Ecocardiograma que em van fer ahir, dia 30 de març, al servei de Cardiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. Quan he acabat he demanat al metge un avançament oral de l'informe, i m'ha dit que no hi ha cap tema greu en perspectiva fins on ha pogut observar a l'Ecocardiograma. O sigui que, el meu cor sembla estar en bon estat, Deo Gratias! Però jo estic content de que aquest bon estat és també cert en altres aspectes que no són el clínic. Crec que el meu cor -o la meva ànima, no sé-, és capaç d'emocionar-se com als 15 anys... Que és capaç de sentir solidaritat, germanor, estima, comprensió, com quan era un cor ben jove. I penso que, en aquest aspecte, ho és tant com el primer dia, de jove. Molt més que el cor d'altres que potser tenen molts anys físics menys que jo, però als que ha envellit l'ànima -o el cor-, massa aviat... I el món n'està ple, per desgràcia, d'exemples d'això...

MATINADA DE LLUNA PLENA DE MARÇ DE 2009

Dedicat a unes bones amigues, que són Fades i Bruixes, i que cada nit de Lluna Plena, com aquest 12 de març de 2009, es reuneixen en un sopar dedicat a la Lluna, en algun indret entre la Serralada de la Conreria i la mar de Montgat i fan powers per atraure bones energies a la humanitat, tot complint el rite màgic d'ensenyar el cul a la Lluna Plena...

Lluna plena a es pla de ses bruixes anit!
Akelarre a les envistes de son mar d'aquí...
Antigues cançons de fades sense por
amb conjurs d'antics records...
Balls a l'entorn de la llar de foc,
ulls encesos amb les brases del resplendor...
Lluna Plena, culs de bruixes mirant el cel dels estels...
Llàgrimes d'argent en la foscor del mar.
Ulls de felins, somriure de germanor...
Vosaltres sabeu el que és estimar.

(Akelarre de març a les envistes del mar, JMDP 2009)

9 OCTUBRE 2008 DIA DE NEGUITS I SORPRESES MÈDIQUES...

9 d'Octubre de 2008...
Sorpreses...
Com diu la cançó, sorpresas nos da la vida, la vida nos da sorpresas...
Revisió de rutina anual de l'estat d'una antiga operació...

9 del matí...
Entrevista amb l'anestesista, dies abans de la intervenció al quiròfan...
Però hi ha una prova preoperatòria no correcta...
Apareix un excès de sucre...
Hiperglucemia...
No es pot operar i em remeten a la metgessa de capçalera...

12 matí
La metgessa de capçalera no perd temps, emet el pas immediat a urgències endocrinològiques del Clínic...

1 del migdia
M'atenen a la consulta de l'hospital de dia del departament d'endocrinologia del Clínic. Una doctora i unes infermeres molt atentes i amables...
Em fan anàlisis...
Tot es confirma...
M'injecten una primera dosi d'insulina, per fer baixar l'índex...
L'infermera em facilita un aparell per mesurar el sucre, i unes plomes per injectar la insulina...
Cada dia, abans d'esmorzar, dinar i sopar...

I la setmana vinent, tres dies, 13, 14, i 15 d'octubre, he d'estar ingressat com hospital de dia, de 10 del matí a 5 de la tarda, en aquest servei d'endocrinologia, per confirmar el tractament i informar-me de tot el relacionat amb aquest tema de la hiperglucemia, el seu tractament i els seus riscos...

I bé, aquesta és la novetat...
Cal mirar endavant i continuar lluitant, com sempre he fet a la vida.
I confiar en Deu i en el destí...

CURA SANA CULITO DE RANA SI NO SANAS HOY SANARAS MAÑANA

CURA SANA CULITO DE RANA, SI NO SANAS HOY SANARAS MAÑANA

No et trobes bé, vols millorar aquesta sensació...
Aquí tens una vella fòrmula màgica tradicional que causa grans efectes segons la teva actitud...
L'has de dir diverses vegades al dia, amb els ulls tancats i concentrant el teu pensament en el teu problema, físic o espiritual.
Jo la he sentit tota la vida, la coneixia la meva mare i el meu pare...
Potser el meu pare l'havia sentit del seu, el meu avi, que havia viscut molts anys a Cuba, a inicis del segle XX...
I la meva mare... La seva mare, la meva àvia, era d'un poble on tradicionalment les seves dones eren temudes a la comarca per conèixer els secretos dels mons foscos i clars, per ser fades i bruixes...
Tot fa pensar que aquesta antiga fòrmula màgica té el seu origen a la vella santeria cubana... O no, qui ho sap?
Remor de veus als boscos tropicals, sorrals de platges del Caribe, torxes enceses a la matinada, balls indescriptibles amb invocacions més enllà dels límits...
O boscos mediterranis, dances a prop del llac els dies de lluna plena, pluja de força i energia del cosmos...
Secrets...
.

HEALTHY HEALTHY SMALL ANUS OF FROG, IF YOU DO NOT RECOVER TODAY YOU WILL RECOVER TOMORROW

Traditional pagan prayer of the holiness and Cuban magicians to relieve pains and diseases

2004: ALBADA A LA SALA DE MESTRES DEL CICLE MITJÀ A L'ANTIC EDIFICI OEST DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

... I, TANTES VEGADES, TANTS DIES... JO ARRIBAVA, COM SEMPRE, SOBRE LES 8 DEL MATÍ A LA PETITA SALETA DE MESTRES DE 3R. I 4T., AL PRIMER PIS DE L'EDIFICI OEST DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL, I DEIXAVA LA BOSSA SOBRE LA TAULA -ENCARA PORTO LA MATEIXA L'ANY 2008, UFFFFF....-, I, A UNA HORA VARIABLE SEGONS L'ÉPOCA DE L'ANY, M'ATURAVA UNS MINUTS A VEURE LA SORTIDA DEL SOL A L'HORITZÓ DEL MAR PROPER I ENTONAVA EL VELL CANT AL SOL DELS FARAONS D'EGIPTE, I RA I AKENATON (ANKH-EL-ATON)EM MIRAVEN I SOMREIEN... I AIXÍ TANTS ANYS... PERO, FORA ARA DELS MÀGICS EDIFICIS ANTICS, JO CONTINUO AL NOU EDIFICI DIRIGINT CADA DIA LA MEVA SALUTACIO AL SOL...

(I una tendra curiositat... Els mestres del Cicle Mitjà, 3r. i 4t., teníem molt més espai per nosaltres, una saleta sencera, com es veu a la fotografia, que al nou edifici, on tenim una sala de les mateixes dimensions més o menys, per 4 classes... Ja sabem, com deien els romans, Sic transit gloria mundi...)

PRAYER OF RAIN, Barcelona, 6 Abril 2008 (Pregàries de pluja en situació de greu sequera)

Praesta, quaesumus Domine, pluviam salutarem: et aridam terrae faciem fluentis caelestibus dignanter infunde. Amen.