RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009 -5- PARC DE CAN SOLEI, JULIOL 1936

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009  -5-

PARC DE CAN SOLEI,  JULIOL 1936, BALLADA DE SARDANES A L'ERA DE L'EDIFICI OEST

Sembla que aquesta ballada de sardanes a la tradicional era de l'escola Artur Martorell de Badalona correspon a una ballada de sardanes al Parc de Can Solei a juliol de 1936, pocs dies abans de l'inici de la terrible guerra civil 1936 - 1939.
Quan va ser feta aquesta fotografia, Can Solei era un espai públic, i després de la guerra civil, a 1939,  va tornar a ser una finca privada fins que va retornar a ser públic i parc de la ciutat de Badalona a finals dels anys 70 del passat segle.

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009 -4- UN VIATGE A MENORCA

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009  -4-

UN VIATGE A MENORCA: 
SA NAVETA D'ES TUDONS, CIUTADELLA

Als primers dies de juliol de l'any 1990, gran part dels mestres de l'Escola Artur Martorell de Badalona vam fer un viatge de germanor en una época de canvis que s'albiraven a l'horitzó,  a gaudir de les platges verges de Menorca en una época de l'any on encara no hi havia la invasió estiuenca tradicional... Veient la foto següent recordo aquells altres dies feliços al tibetà Shangri-La...

Aquesta foto ens la vam fer a Ciutadella, a Sa Naveta D'es Tudons.

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009  -3-

No em diguis que tot va ésser tan sols un somni...

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009  -2-

Sota el signe d'Excalibur i la Taula Rodona

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-1979

RECORDANT ARTUR MARTORELL 1975-2009

Les dames i els cavallers de la Taula Rodona de Camelot

MEMÒRIES DE DIES DE PLUJA... - Memories of rainy days...

DIES DE PLUJA

Des de petit... M'encantava mirar la pluja caure al meu carrer des de la porta de casa davant del mercat de CollBlanc a l'Hospitalet... Veure sortir dels caus els cargols del meu jardí... Flaires d'humitat, de terra mullada... Fins i tot, de gran, ja a Can Solei, a l'Artur vell, m'encantava quan plovia als migdies eterns de 12 a 3... Obria la finestra de la classe o pujava a la terrassa de dalt, obria la porta i em seia en una cadira a veure com plovia des de l'antic laboratori... De vegades la Marca, com feia molts migdies, em portava cafè o caldo, i em renyava dient-me que m'anava a refredar... I de vegades agafava el cotxe, aparcat entre els dos edificis de l'escola, i m'anava a veure el mar, a la platgeta de Montgat o a la de Badalona, quan sabia que hi havia temporal de Llevant al mar, m'encantava sentir l'esquitx de les impressionants onades en solitari... I després m'anava a dinar, al Don Quijote o al Caño 14... , entranyables imatges de la memòria i dels sentits... ;-)

DAYS OF RAIN

From I was a kid ... I loved watching the rain fall on my street from the front door of the market ... in Hospitalet's Collblanc... View the screws fall out of my garden ... View country house ... Smells damp, wet ground ... Even large, as in Can Solei, the old Arthur, I loved when it rained at midday eternal 12 to 3 hours ... I opened the window class or amounted to the terrace above, opened the door and I sat in a chair to see how it rained from the old lab ... Sometimes the Mrs Marca, as many had lunch, I had coffee or soup, and scolded me telling me that I was going to cool ... And sometimes the car, parked between two buildings of the school, and I was going to see the sea, Montgat Beach or Badalona Coast, when he knew that there were temporary Levante sea, loved heard the splash of waves impressive solo ... And then I was going to lunch at Don Quijote or Caño 14 ... You see, endearing images of memory and the senses  ;-)

2010 FEBRER 19 PLUJA DE MATINADA A BARCELONA - RAIN IN BARCELONA NIGHT

Aquesta matinada... Vam sortir de Tiana a les 2/4 de 1... Tot era desert, gairebé ni un cotxe al carrer ni a l'autopista... El típic bassal d'aigua que es forma passat el pont de l'autopista a Montgat baixant de Tiana davant de la gasolinera i el diposit de Tubsal era enorme, un gran llac, sort que el creuem tan panxos amb el tot-terreny... Hi havia dos cotxes de Mossos aixoplugats sota el pont, potser control.lant si havien de tallar el trànsit a causa del llac...Plovia amb ganes, a bots i barrals... Sentiem la pluja caure amb força al sostre del cotxe... El centre de Badalona mig inundat... L'autopista deserta, al passar el pont veiem el Besòs ben crescut... El riu funcionava!!!... Anem a poc a poc, no passem de 50, és un plaer conduir amb tot tan solitari... Hi havia una petita capa d'aigua inundant els carrers de Barcelona... La ciutat continua deserta fins arribar a casa, prop de 2/4 de 2 de la matinada... Una ciutat diferent, íntima, europea, insòlita, molt allunyada de les histèries del dia i de l'ambient caribeny que agafa a l'estiu, una ciutat molt semblant a la Barcelona que jo coneixia quan era petit... Plaers de circular anb el nostre Ford Maverick per una ciutat sota una pluja intensa una matinada de Febrer...

February 19, 2010
This morning ... We left Tiana at 0.30 a.m. Everything was deserted, hardly a car on the street or the highway ... The typical puddle of water that is past the bridge on the highway in front of Tiana road down the gas station and bus store Tubsal was huge, a big lake, so that cross good luck with our all terrain .. . There were two Police cars under the bridge, perhaps if they had cut traffic due to the lake ... It rained eager to shower, feel the rain falling hard on the roof of the car ... The center of Badalona half flooded ... The desert highway, crossing the bridge to see the well-grown Besos river ... The river ran !!!... We will gradually move from 30 m/h, is a pleasure to drive all so lonely ... There was a small layer of water flooding the streets of Barcelona ... The city remains deserted until you get home, about 1,30 a.m. ... A different city, intimate, european, unusual, very distant from the hysteria of the day and the Caribbean atmosphere that takes in the summer, a city very similar to Barcelona that I knew as a child ... Pleasures of the loop area for our Ford Maverick for a city under a heavy rain one morning in February ...

14 Desembre 2009 NOTICIA DE "EL PERIODICO" DE CATALUNYA: LA MORT DE LES PALMERES DEL MARESME

El Maresme perd la batalla contra l’escarabat morrut

• Una gran varietat d’insectes invasors creix sense fre als boscos autòctons

• Els experts no troben un tractament eficaç per combatre la plaga de la palmera

FEDE CEDÓ
MATARÓ
L’escarabat morrut vermell de les palmeres (rhynchophorus ferrugineus) és la plaga més coneguda pel seu poder de devastació als palmerars. I el seu principal focus de dispersió, sense cap mena de dubte, és al Maresme, comarca on s’acaba de celebrar una jornada tècnica per estudiar els efectes del canvi climàtic i el seu impacte ecològic als boscos mediterranis en forma de plagues.
«L’ enemic més gran dels arbres és la sequera persistent», sosté Oriol Bassa, enginyer forestal del Consell Comarcal del Maresme i organitzador de la jornada tècnica que va analitzar els estralls que produeixen els insectes invasors als boscos autòctons. Palmeres, pins, alzines i castanyers, per aquest ordre, són les espècies més afectades.
De l’extensa varietat de plagues, l’escarabat de les palmeres és la més perjudicial, amb 4.330 exemplars afectats des del 2006, dels quals el 58% són al Maresme. Una xifra que, segons els tècnics, «s’incrementaria en un 20% si comptéssim les palmeres de particulars». El litoral costaner, pel seu particular microclima, és «un assentament ideal per al morrut vermell» i, per tant, «el principal punt de dispersió». Els experts calculen que no es podrà extingir fins a acabar amb el 80% de les palmeres, ja que no s’ha trobat un tractament eficaç. Sobre el seu origen, pren forma la teoria africana que situa la seva propagació des d’Egipte a través del Llevant espanyol.
El pi és una altra de les espècies malaltes, més enllà de la típica processionària que ja afecta el 50% dels exemplars, però que es fa cada vegada més petit davant les plagues incipients. Especialment virulenta és la del nematode del pi, bursaphelenchus xylophilus (PWN), un cuc conegut com a «perforador de brots» de difícil detecció per la seva mida –menys d’un mil·límetre de longitud– que es desplaça adherit en el llom dels insectes.
Més destructiva és la larva del coleòpter tomicus piniperda destruens, focalitzada al Maresme, que provoca en menys de deu dies la mort en massa de grans extensions. Només al Parc de la Serralada Litoral, «el 15% dels pins, unes 300 hectàrees, estan afectats». La seva procedència es detecta en carregaments de fusta procedent de Portugal.

VIRUS ALS CASTANYERS / Els castanyers també estan malalts. En aquest cas, a causa de fongs infectats amb virus mortífers. El 60% dels arbres infectats es localitzen al Montseny i el Montnegre-Corredor. Oriol Bassa opina que «la superfície de castanyers està retrocedint al volum original» abans de la seva expansió.
Un altre tracte mereix l’alzina, amb les dues varietats més típiques afectades pels cucs. La productora de suro (quecus suber), per l’eruga peluda lymantria dispar, que es transmet durant l’extracció de les plaques de suro; i l’alzina comuna, pel tortrix viridana, un lepidòpter amb efectes molt visibles com ara la defoliació.

(EL PERIODICO DE CATALUNYA, DILLUNS 14 DE DESEMBRE DE 2009)

OCTUBRE 2009 ALBADA HUMIDA A BADALONA Dawn with rain...

OCTUBRE 2009
MATINADA PLUJOSA A L'ESTACIÓ DE TREN DE LA RENFE A BADALONA, BARCELONA


OCTOBER 2009
DAWN WITH RAIN IN THE BADALONA RAILWAY STATION, NEAR BARCELONA

2009 Octubre ALBADA DE TARDOR AL CARRER DE MAR DE BADALONA

Encara faltava temps per la sortida del sol... Tot just despertaven les primeres llums de l'albada del nou dia, i la nit desitjava amagar les seves ombres... Encara no havien posat els carrers, per això el de Mar a Badalona era ben desert... Algunes botigues, algunes granges i bars obrien dormilegues les seves portes per oferir teca als més matiners... Flaires de pa sortint del forn, de cruasants ben calentets... Una Badalona més tendra i humana... Una nostàlgia d'altres temps... Cançó de matinada camí de la platja i del mar que esperava el naixement del sol ixent...

2009 RODALIES DE BADALONA

I vam anar a passar la primera ITV del Focus, i això és el paisatge què vèiem... Eren les 8 del matí del dissabte 25 de juliol...

3 Juliol 2009 EN TIGRIS I LA VENUS DE BADALONA

JULIOL 2009

LA VENUS DE BADALONA I EN TIGRIS

En el darrer dinar formant part del claustre, el dia 30 Juny de 2009, els meus companys i companyes del Claustre de l'Escola Artur Martorell de Badalona m'han fet dos regals molt macos i importants. Un gran llibre d'en Mateu Rotger que explica amb tot detall la història de l'ensenyament a Badalona, i una reproduccío oficial feta pel Museu de la joia més valuosa del patrimoni històric i artístic de la ciutat de Badalona, la petita estàtua de la deessa Venus anomenada "LA VENUS DE BADALONA", trobada a les runes de l'antiga Baetulo romana.
En Tigris -recordeu el meu lema, Cor Humà, Instint Felí-, és un gat expert en Art, i li ha donat la benvinguda a la nova peça de la nostra col.lecció, aquesta reproducció oficial, amb número de sèrie, de la Venus de Badalona.
En aqueste fotos podeu veure en Tigris en el moment en el que ell i jo estudiàvem les característiques de la valuosa obra històrica i d'art, actual imatge icònica de la Ciutat de Badalona.

1975-2009 - ADÉU A LA SRA MARCA I AL SR. PEPE

1975-2009

LA SENYORA MARCA I EL SENYOR PEPE AL PASSADÍS DE LES PLANTES 30 de Juny de 2009

Vaig conèixer a la Marca i en Pepe, els vigilants dels antics edificis de l'Artur Martorell, l'any 1975 quan vaig arribar a l'escola, i els seus fills i filles eren petitets. Ara ja fa molts anys que són avis, i m'he acomiadat d'ells al moment de jubilar-me jo també.
Enrera queden molts moments viscuts, sempre recordaré quan la Marca cuinava a casa seva, les olors i flaires que s'escampaven per tot l'edifici i la gana que ens entrava al sentir-les, mestres i alumnes... Les vegades que em va fer baixar a la seva cuina a fer un tast, els seus brous ("cocidos"), els estofats, els "potajes"... Meravellosa cuina tradicional, ara tan perduda... Les ampolles de vi de la Manxa que em portaven del seu poble, Montiel, prop de les llacunes de Ruidera... I també quan em renyaven per haver deixat els nens i nenes de la meva classe massa papers per terra i tot desordenat, especialment els dies de plàstica o dibuix... Dues persones entranyables i inoblidables... Ells també eren l'antiga Artur Martorell... Ells també formen part dels nostres records col.lectius...

2009 IMATGES DE L'INICI DEL MES DE MAIG - IMAGES OF BEGINNING MAY

Foto1
1 de Maig, a la tarda.
Plaça del Centre de Barcelona, deserta, sense l'habitual congestió de trànsit i vianants de cada dia. Al fons, la tempesta descarrega al Baix Llobregat

Foto2
Matinada del 2 de Maig.
Tornant de sopar al Maresme, aturats pel semàfor vermell davant de la discoteca Titus de Badalona. Una llarga processó de nois i noies es dirigien caminant cap a aquesta zona des de l'estació de tren de Montgat-La Platgeta.

Fotos 3 i 4
Migdia del 2 de Maig.
Zona de Els Brucs, antiga carretera N-2 abans de 1960, a l'Oest de Can Massana (Montserrat) i abans d'arribar a l'actual A-2.

PRIMAVERA DEL 2009 A LA VELLA ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA, PEL MEU AMIC I GERMÀ EN JOSEP GRAUPERA

2009

MEMORIAL DE PRIMAVERA DE LA VELLA ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA, PEL MEU AMIC I GERMÀ EN JOSEP GRAUPERA I PER TOTES I TOTS ELS QUE COM ELL I JO MAI NO OBLIDAREM AQUESTS EDIFICIS I JARDINS, ON VAM SER FELIÇOS I TRISTOS, I ON VAM APRENDRE A SER ÉSSERS HUMANS.
Aquests edificis, Josep, aquests jardins, aquests arbres i palmeres, són els testimonis silenciosos però vius que tot allò que vam parlar fa una setmana, la tarda del dia 24 d'abril de 2009, a la porta de la meva darrera classe, la classe de 4t. de la nova escola, va existir, va ser real, ho vam viure i no ho vam somiar. I Arthur va deixar Ginebra, Lancelot, Morgana i Merlin, i va marxar mar enllà. mentre Excalibur tornava al fons del Llac. Però Camelot, Josep, existirà sempre als nostres cors.

Spring in the Old School Artur Martorell of Badalona. For my friend and brother Josep Graupera.

2009 FESTA MAJOR DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA The big party of Artur Martorell School

24 d'Abril de 2009

Sant Jordi. Tradicional Festa Major de l'Escola Artur Martorell de Badalona.

My last big party in the Artur Martorell School of Badalona

Tot va començar un dia que... I vam decidir que... I va fer-se gran amb la unió de dos vectors, la festa cultural de St. Jordi i la festa de 8è d'EGB per preparar el seu viatge a Menorca. Desaparegut el 7è i el 8è d'EGB a 1996 amb el naixement de la Primària, la festa va adquirir el seu caràcter definitiu de Festa Major de l'escola que continua tenint al segle XXI.