Ahir vaig saber a l'escola que aquest any no hi serà l'Antònia. L'han destinat a un centre del barri de Sants, a Barcelona. Potser passi menys temps als transports públics, queda més a prop d'on viu.
L'Antònia ha estat els dos darrers anys la tutora del 6è curs i també la mestra d'E. Física del Cicle Superior. Cada dia arribava a Badalona des de la zona on viu, els meus territoris d'infantesa que fan de límits entre Barcelona i les poblacions del Baix Llobregat.
Hi ha hagut una cosa que durant aquest temps he envejat de l'Antònia: la formidable capacitat de lectura que li donava el fet d'aprofitar les hores que passava en els transports per arribar a Badalona en llegir. Sempre arribava i marxava amb un llibre a les mans. Gairebé tots els grans llibres d'actualitat ja els coneixia abans fins i tot que jo sentís parlar d'ells.
Mirava els títols dels seus llibres, i el ritme era admirable, jo me n'adonava que gairebé cada setmana portava un llibre diferent, i, majoritariament, eren dels de moltes pàgines. I les temàtiques, completament variades. Imaginava jo quants mons devien de passar pel seu cap mentre es deixava portar pel ritme monòton del pas de les estacions del tren camí de Badalona.
Al migdia, moltes vegades, coincidíem a la sala d'ordinadors. Jo aprofitava alguns moments lliures per mirar els meus correus electrònics i llegir els títulars de les notícies del dia en els principals diaris locals i del món, i ella també tafanejava als ordinadors, suposo que també mirant el seu correu electrònic, visitant webs i fent feines del càrrec que tenia d'encarregada del manteniment de la sala d'informàtica.
Trobaré a faltar el seu pas per l'escala dient "Bon dia!" cada matí quan arribava i es dirigia al pis superior de l'edifici, on hi ha les aules del Cicle Superior.
Són coses del sistema de nomenaments, que fa que hagin de passar moltes coses i anys abans que les mestres i els mestres puguin trobar un lloc definitiu on poder passar temps i cursos si la persona s'hi troba a gust
Molts bons amics i amigues que he fet a l'escola els darrers anys han anat marxant d'aquesta manera, però, bé, ens queda el record i la possibilitat de retrobar-nos en algun moment i lloc. Parlant només dels dos darrers anys, i de les persones noves que he tingut més contacte i han marxat, penso en la Montse, gran filòsofa, en Quim (oh... en Quim de Martinet... la seva Cerdanya...), la Marga, la Sònia, en Jordi, la meva substituta del 2005 Noèlia, l'Olvido, Ricard...
Fins sempre a tots...
No comments:
Post a Comment