3 Juliol 2009 EN TIGRIS I LA VENUS DE BADALONA

JULIOL 2009

LA VENUS DE BADALONA I EN TIGRIS

En el darrer dinar formant part del claustre, el dia 30 Juny de 2009, els meus companys i companyes del Claustre de l'Escola Artur Martorell de Badalona m'han fet dos regals molt macos i importants. Un gran llibre d'en Mateu Rotger que explica amb tot detall la història de l'ensenyament a Badalona, i una reproduccío oficial feta pel Museu de la joia més valuosa del patrimoni històric i artístic de la ciutat de Badalona, la petita estàtua de la deessa Venus anomenada "LA VENUS DE BADALONA", trobada a les runes de l'antiga Baetulo romana.
En Tigris -recordeu el meu lema, Cor Humà, Instint Felí-, és un gat expert en Art, i li ha donat la benvinguda a la nova peça de la nostra col.lecció, aquesta reproducció oficial, amb número de sèrie, de la Venus de Badalona.
En aqueste fotos podeu veure en Tigris en el moment en el que ell i jo estudiàvem les característiques de la valuosa obra històrica i d'art, actual imatge icònica de la Ciutat de Badalona.

1975-2009 - ADÉU A LA SRA MARCA I AL SR. PEPE

1975-2009

LA SENYORA MARCA I EL SENYOR PEPE AL PASSADÍS DE LES PLANTES 30 de Juny de 2009

Vaig conèixer a la Marca i en Pepe, els vigilants dels antics edificis de l'Artur Martorell, l'any 1975 quan vaig arribar a l'escola, i els seus fills i filles eren petitets. Ara ja fa molts anys que són avis, i m'he acomiadat d'ells al moment de jubilar-me jo també.
Enrera queden molts moments viscuts, sempre recordaré quan la Marca cuinava a casa seva, les olors i flaires que s'escampaven per tot l'edifici i la gana que ens entrava al sentir-les, mestres i alumnes... Les vegades que em va fer baixar a la seva cuina a fer un tast, els seus brous ("cocidos"), els estofats, els "potajes"... Meravellosa cuina tradicional, ara tan perduda... Les ampolles de vi de la Manxa que em portaven del seu poble, Montiel, prop de les llacunes de Ruidera... I també quan em renyaven per haver deixat els nens i nenes de la meva classe massa papers per terra i tot desordenat, especialment els dies de plàstica o dibuix... Dues persones entranyables i inoblidables... Ells també eren l'antiga Artur Martorell... Ells també formen part dels nostres records col.lectius...

2009 ELS DARRERS MISSATGES DE PISSARRA DELS MEUS DARRERS ALUMNES A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA (1975-2009) - The last messages...

Dissabte, 27 de Juny de 2009
Ahir vaig continuant fent la neteja de la classe, per oferir un món nou i obert a qui em substueixi al 4t. de l'escola Artur Martorell de Badalona.
Vaig esborrar la pissarra, vaig esborrar els darrers missatges amb guix dels darrers alumnes de la meva vida professional en actiu abans de jubilar-me.
El meu agraïment infinit, a tots, i a tu Noèlia, pel que vas deixar escrit en un raconet de la pissarra, i que la fotografia de la meva amiga, la mestra Laura, recull perfectament.
He anat trobant moltes coses als prestatges i als armariets de la classe... Coses que porten imatges de temps i històries viscudes de tot tipus. Textos de persones que han canviat molt amb el temps, i d'altres de persones que no han canviat res... Temps hi haurà, espero, per parlar de moltes coses d'aquests anys, 34, (1975-2009) que he estat mestre d'Artur Martorell. Hauré de buscar una llibreta, em venen temes al cap en qualsevol moment que donarien per llargs relats, i tinc por d'oblidar-los. Agafaré una llibreteta petita que em van regalar fa poc, amb un gatet a la coberta, i m'anotaré el tema per evitar que quedi altra vegada oblidat als racons amagats del bagul de la meva vida...

THE LAST MESSAGES OF MY PUPILS OF THE MY CLASS OF THE ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA

23 JUNY 2009 LA DARRERA IMATGE COM A MESTRE EN ACTIU A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA- The teacher's last image in action

23 de Juny de 2009
Últim dia com mestre en actiu a l'Escola Artur Martorell de Badalona (1975-2009)

Dia de la Jubilació real. (La legal és el dia 31 d'agost)
Escrit a les 2 de la tarda:
Ja ha marxat tothom a casa. En realitat ha estat fort, molt més fort que el que m'esperava. Molt fort, per la tremenda afectivitat que m'han mostrat els nens i les nenes de l'escola. Ha estat dificil de suportar amb serenor tenir tot el matí la gent de la meva classe de 4t. de Primària abraçats a mi, plorant per l'acomiadament, dient-me si els vindré a veure el primer dia de curs, i jo havent d'explicar que això no és possible ni convenient. En tot cas, ens tornarem a veure aviat, si els alumnes -suposo que sí- poden anar a la Festa dels 40 Anys de l'Escola Artur Martorell de Badalona, a la Discoteca Titus ("la Carpa") de Badalona, el proper dia divendres 18 de Setembre de 2009 a les 20 hores del vespre. Molts nens i nenes de les altres classes que he estat com a tutor, 5è i 6è, també plorant i abraçant-me i donant-me petons, i l'AMPA, les famílies de l'escola, fent-me un emotivíssim acomiadament en un article de 2 pàgines a l'exemplar de la revista d'escola que hem repartit avui, i que s'afegeix a la festa sorpresa privada que les famílies i els alumnes em van fer divendres passat al parc, a la palmera de l'entrada sud... I tothom donant-me petits regals i records, molt importants per a ells i elles i per a mi... I demanant-me que signés dedicatòries a llibretes, agendes, llibres, fulls... He necessitat tota la meva fortalesa per no desmontar-me davant d'ells i elles, era per a mi important que em veièssin trist, sí, però també tranquil i serè, donant-els-hi comfiança i normalitat, ja que alguns alumnes i algunes alumnes estaven vivint el meu adéu amb una gran angoixa personal que calia suavitzar i tractar de treure un darrer somriure...

FOTOGRAFIA: DARRERA IMATGE DE JOSEP MARIA DAMAS PEREZ COM A MESTRE EN ACTIU A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA, FETA EL DIMARTS 23 DE JUNY A 2/4 DE 1 DEL MIGDIA QUAN S'ESTAVA FENT L'ACTE D'ACOMIADAMENT DE LA CLASSE DE 6è DEL CURS 2008-2009 A LA SALA D'ACTES DE L'ESCOLA.

(La Fotografia està feta per la mestra i amiga Laura Diaz amb el meu telèfon mòbil Nokia 6500.)

Josep Maria Damas Pérez
jdamper2006@gmail.com

-2 2009 IMATGE D'UNA TARDA INOBLIDABLE - AN UNFORGETTABLE EVENING

-2
21 de Juny de 2009
Imatge d'una tarda inoblidable: el comiat sorpresa que em van fer al Parc de Can Solei la tarda del divendres 19 de Juny de 2009 tots els amics i amigues de 34 anys de mestre a l'escola Artur Martorell de Badalona que van poder venir. Per sempre al meu cor... (Fotografia de l'àlbum Picasa de Marta Fornaguera)

June 21, 2009
In the evening of Friday, the 19th of June, my friends did to me a surprise party of farewell and retirement in the Can Solei's Park of Badalona. Forever in my heart...

-3 2009 20 JUNY BREU NOTICIA D'AGRAÏMENT DES DEL COR

-3
Dissabte 20 de juny de 2009

Temps n'hi haurà per parler-ne a poc a poc... Temps 'hi haurà...
Només una breu nota d'agraïment... A tots i per tot... A tots els que hi van ser i a tots els que no els hi va ser possible per la vida i la feina. I per tot el que vaig viure... Per la bona sorpresa més gran de la meva vida... La tarda del divendres 19 de Juny de 2009... Al racó tradicional de l'entrada principal del parc... A les envistes dels vells edificis...
El meu record i agraïment infinit...
Ara, quan el cowboy puja al cavall i s'allunya cap el sol ponent finalitzada la seva missió, no marxa en solitàri... Darrera d'ell hi ha tot el poblat dient-li adéu...
Thanks of my heart for all my friends...
Sempre hi sereu al meu cor...
Us estimo

-9 2009 TIGRIS I JOSEP MARIA: COR HUMÀ, INSTINT FELÍ

Diumenge 14 de Juny de 2009

TIGRIS I JOSEP MARIA: COR HUMÀ, INSTINT FELÍ

Fotos del gat TIGRIS, a dos dels seus llocs favorits, la seva cadireta de fusta i la seva Capsa dels Angels, on li agrada dormir de dia.

Fotos d'en JOSEP MARIA DAMAS PÉREZ als seus darrers dies a l'escola Artur Martorell de Badalona (1975-2009, 34 anys), treballant a l'hort amb gent de la seva classe de 4t. de primària.

¡¡¡FELICIDADES A TODA NUESTRA FAMILIA DE TENERIFE POR EL ASCENSO AYER DEL TENERIFE A LA PRIMERA DIVISION DE LA LIGA ESPAÑOLA!!!

-10 2009 ENIGMES DE LA NIT A LA SELVA DEL MARESME - Cruxes of the night in the jungle of the Marshes

-10

ENIGMES DE LA NIT A LA SELVA DEL MARESME: Ombres, fulles, siluetes, l'estratègia del cargol...

Cruxes of the night in the jungle of the Marshes: The strategy of the snail

-12 2009 EL BOSC ZEN DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA The zen forest of the Artur Martorell School of Badalona, Barcelona

-12
Dijous 11 de Juny de 2009
Han florit els arbres que van plantar davant de l'edifici de la nova escola Artur Martorell de Badalona. Sembla que son una varietat d'acàcia. El caràcter exòtic de les flors li dona al conjunt un cert aire oriental, xinès o japonès. És la versió zen de l'escola-monestir Artur Martorell, seu, fins ara, del secret d'Excalibur i del record dels Cavallers i Dames de la Taula Rodona.

June 11, 2009
The Zen forest of the school Artur Martorell of Badalona.

-15 2009 EL GAT TIGRIS, EN JOSEP MARIA DAMAS PEREZ I EL GAT MUTIS BLUE EYES NAVEGANT PER INTERNET - HUMAN HEART, FELINE INSTINCT

-15

Dilluns 8 de Juny de 2009

-El meu gat, en Tigris, descansant atent al seu sofà

-Jo, en Josep Maria, a la meva classe de 4t. de l'Escola Artur Martorell de Badalona, en els meus darrer dies com a mestre.

-El gatet Mutis Blue Eyes, que ja té un any, navegant per Internet al seu ordinador.

- COR HUMA, INSTINT FELÍ...

-HUMAN HEART, FELINE INSTINCT

-16 2009 ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU

-16
Diumenge 7 de Juny de 2009 5 de la tarda
Eleccions al Parlament d'Europa

He anat a votar fa una estoneta...
He votat una opció amb solucions proposades per sortir de la crisi possibles sense utopies però també sense pors ni angoixes paranoiques.
He votat una opció sostenible i respetuosa amb el medi ambient però innovadora tecnològicament i previssora de necessitats energètiques i comunicatives de cara a tot el segle XXI.
He votat una opció conservadora de la pròpia cultura i de la seva vida normal però oberta a les aportacions de la integració de les diferents cultures arribades al nostre entorn.
He votat una opció no dogmàtica ideològicament i oberta a la discussió i al diàleg, però disposada a sostenir uns quants principis i idees bàsics irrenunciables.
He votat una opció que afavoreix el recte itinerari dels diferents camins que cadascú lliurement pot triar, amb una visió tranquil.la però agosarada quan el moment i la situació ho demanen.
He votat gent seriosa, però amb el sentit de l'humor necessari per ajudar els altres a véncer els seus neguits i cabòries.
He votat...
Ja he donat pistes suficients...
Mireu el vostre cor, i podeu endevinar el sentit del meu vot...

-16 2009 CRISI, QUINA CRISI? Crisis, what crisis?

-16

Diumenge 7 de Juny de 2009

Hi ha moments en els que et preguntes on és la crisi... O potser ens afecta nomes a una part petita de la societat?
Avui hem sortit a fer un tomb en cotxe, tradicional els diumenges. Doncs bé, en un tram curt de carretera, entre Monistrol i Manresa, en direcció contrària a nosaltres, en no més de 10 minuts, ens hem creuat amb un Ferrari, un Rolls Royce, un Ford Mustang (molt dificil veure a Europa aquest model americà) i dos Porsches, tots ells nous de trinca. Això sense comptar els nombrosos Audis nous de tot tipus, tan abundants que a Catalunya cal considerar-los ja un model vulgar, malgrat el seu preu...
Torno a repetir la pregunta: a qui afecta la crisi???

Sunday, June 7, 2009
Today, in a small tour of road between Monistrol and Manresa, we have crossed with a Ferrari, a Rolls Royce, a Ford Mustang, two Porsches and numerous Audis, all the new ones. We wonder: to whom affects the crisis, besides to us?

-24 2009 I EL VAIXELL ES PREPARA PER SALPAR - AND THE SHIP PREPARES ITSELF TO SET SAIL VERY SOON

-24

Dissabte 30 de Maig de 2009

I EL VAIXELL ES PREPARA PER SALPAR AVIAT, MOLT AVIAT

I arribarà el temps, mar enllà, travessant oceans i albirant horitzons insospitats, de recordar aquests dies, aquests temps, ara massa reals i propers per poder analitzar-los i jutjar-los.

No, encara no... Evidentment, no.

Haurà de passar temps, sentir l'escuma de les onades a la cara i regalimar gotes de sal de mar pel cos per poder pensar, per poder veure clar...

Potser setmanes, potser anys, potser segons, potser una eternitat...

I llavors, quan arribi el moment, només en aquell moment, quan et sentis per sobre del bé i del mal, quan suris més enllà de les passions i angoixes del camí, quan arribis a la mirada cristal.lina i pura, llavors, només llavors, parlar, escriure i parlar. I recordar. O potser callar amb un somriure infinit...

En el futur...

Navegant a barlovent...


Countdown: -24
SATURDAY
2009 MAY 30
AND THE SHIP PREPARES ITSELF TO SET SAIL VERY SOON...

-28 2009 LES BOIRES QUE ANUNCIEN L'ESTIU - The fogs that they announce the new summer

Albada del dilluns 25 de maig de 2009
7h 20m

Sortim de casa camí de la Gran Via i l'autopista de Badalona. Agafem el carrer Numància, i la sorpresa: davant nostre, un mar de boira procedent del mar amaga la part alta dels edificis del carrer Tarragona, més enllà de l'estació de Sants...

Les boires anuncien l'estiu, tot es fosc, gris i trist encara, però aviat arribarà el temps del sol, la llum, l'aire i la mar, i les ombres s'esvairan per sempre camí de l'oblit del passat sense record...

Dawn of Monday, the 25th of May, 2009
7.20 a.m.
The fogs announce the summer, everything is dark, gray and sad, but soon the time of the Sun will come, the light, the air i the sea, and the shades vanish forever in the road of the oblivion of the past without memory...

-29 2009 UN BELL MISSATGE D'EN JOSEP GRAUPERA

El meu amic, ex-alumne i germà, en Josep Graupera, m'ha enviat un bell, un meravellós missatge.
Aquí el teniu:

Estimat Josep Mª,
m'he permès adaptar els 4 últims capítols
de la preciosa novel.la IT d'Stephen King
inspirat pel gran regal que em vas fer al teu
Blog amb les fotos de la nostra vella escola.

"Marchándote...
Así que te vas y hay un impulso de mirar atrás,
de mirar atrás sólo una vez más
mientras se extingue el crepúsculo
para ver ese grave horizonte de Can Solei por última vez.
Los Edificios, la Palmera, la Pista.
Pero tal vez no sea buena idea mirar atrás;
así lo dicen todas las leyendas.
Mira lo que le pasó a la mujer de Lot.
Es mejor no mirar atrás.
Es mejor creer que habrá finales felices en todas partes.
Y bien puede ser así.
¿Quien puede decir que no existen los finales felices?
No todos los barcos que se pierden en la oscuridad
desaparecen sin hallar jamás el sol
o las manos de otro niño;
si algo enseña la vida, al fin de cuentas, enseña que ,
a fuerza de abundar los finales felices,
es preciso poner seriamente en duda la racionalidad
de quien no cree que Dios exista.
Te vas y te vas aprisa cuando el sol empieza descender,
piensa en este sueño.
Esto es lo que haces.
Y si te permites un último pensamiento,
tal vez piensas en fantasmas...,
en los fantasmas de unos niños deshinchando unas ruedas,
cogidos de la mano, jóvenes las caras, sí, pero recias,
tan recias que pueden dar vida
a las personas en las que se han de convertir,
tan recias que comprendan,
quizá que aquellas personas en las cuales se han de convertir deben,
necesariamente, dar vida a las personas que fueron,
antes de intentar la comprensión de la simple mortalidad.
El círculo se cierra, la rueda gira y a eso se reduce todo.
No hace falta mirar atrás para ver a esos niños;
una parte de tu mente los verá siempre,
vivirá con ellos para siempre,
amará con ellos para siempre.
No son, necesariamente, la mejor parte de ti,
pero alguna vez fueron el depósito
de todo lo que podías llegar a ser.
Os amo niños, cuanto os amo.
Por eso; aléjate pronto, aléjate pronto,
mientras la última luz se escurre,
echa tierra de por medio entre tú y Artur Martorell,
entre tú y los recuerdos, pero no entre tú y el deseo.
Eso queda: el reluciente camafeo
de todo lo que fuimos y creímos cuando niños,
de todo cuanto brillaba en nuestros ojos,
aun cuando estábamos perdidos
y el viento soplaba en la noche.
Echa tierra de por medio
y trata de mantener la sonrisa.
Pon algo de Rock & Roll en la radio
y ve hacia toda la vida que existe
con todo el valor que puedas reunir
y toda la fe que logras invocar.
Sé leal, sé valiente, aguanta.
Despierta de ese sueño
sin poder saber exactamente qué era.
No recuerda , en verdad nada,
salvo el simple hecho de haber soñado
que era niño otra vez.
Piensa que es bueno ser niño,
pero que también es bueno ser adulto
y poder analizar el misterio de la infancia...
sus creencias y sus deseos.
Algún día escribiré sobre todo esto, piensa,
y sabe que es sólo un pensamiento de amanecer,
un pensamiento posterior al sueño.
Pero es bonito pensarlo así por un rato,
en el límpido silencio de la mañana:
pensar que la infancia tiene
sus propios secretos dulces
y que confirma la mortalidad,
y que la mortalidad define todo el valor y el amor.
Pensar que lo que ha mirado adelante
también tiene que mirarlo atrás
y que cada vida hace su propia
limitación de la inmortalidad: una rueda.
Al menos, eso es lo que Josep Mª piensa a veces,
en esas horas tempranas de la mañana,
después de soñar,
cuando casi recuerda su escuela
y a los amigos con quienes la compartió..."

Mercès, Josep, my brother forever...

-32 - 2009 - EAGLES FLY ALONE, RAVENS IN FLOCK - Les àguiles volen solitàries, els corbs en estols...

-32

Divendres 22 de Maig de 2009

EAGLES FLY ALONE, RAVENS IN FLOCK

Sí, com va dir Friedrich Wilhelm Nietzsche, les àguiles volen solitàries, els corbs en estols.

Aquesta foto me la ha deixat un gran amic i germà, antic alumne de l'escola Artur Martorell de Badalona, l'Isaac Queralt Frias.

Veieu la descripció que l'Isaac fa d'aquesta foto:

Aquesta foto la vaig fer al Nepal, a principis de novembre de 2007.

Haviem pujat la Vall del riu Marsighandi, i després de l'última part de la vall, el que és la Vall de Manang, enfilàvem la pujada cap
al Thorong La 5416 mts. després del qual encarariem la Vall del Kali Gandaki.

La foto està feta per sobre dels 4000 mts i la muntanya pertany al massís de l'Annapurna III i el Gangapurna de quasi 7500.

M'han dit que et feia gràcia tenir-la i vet-ho kit, aquí la tens!!

Fins aviat!

SALUT.

Isaac Queralt Frias

-33 2009 UNA FLOR A LA JUNGLA DE LES TENEBRES

20 MAIG 2009

En la profunditat de la jungla, més enllà del cor de les tenebres, sempre pots trobar una flor. La Humanitat conserva l'esperança... Però mai no oblidis l'estratègia del cargol...

-39 15 Maig 2009 I la hipertensió no afluixa...

-39
15 Maig 2009

Avui he anat a revisió a l'hospital de dia del servei d'endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.
El tema del sucre, de la diabetis, està control.lat, però el meu endocrinòleg s'ha enfadat molt, però que molt. M'ha trobat la tensió arterial a 22, xifra que demanaria un ingrés hospitalari per risc cardiovascular. M'ha demanat que com a mínim agafés un mes de baixa a la feina i m'anés a un lloc ben tranquil a descansar, més o menys a fer companyia a l'avi de Heidi a les altes muntanyes dels Alps...
Jo li he explicat que vull aguantar aquest mes, que ja sé que el ritme diari de l'escola xoca amb el meu problema d'hipertensió, i l'arriba a disparar en dies o époques d'incidències més concretes, com em va passar ahir per diferents motius.
Però després de 34 anys de mestre, ara que he arribat als dies finals, ara que em jubilo a efectes legals el 31 d'agost però que el meu darrer dia amb alumnes és el 23 de juny, dins d'un mes, no vull passar aquest mes a casa amb la baixa. Seria molt pitjor acabar la meva professió veient els darrers dies del curs passar els nens pel carrer camí de les seves escoles. L'he dit a l'endocrinòleg que no agafaré la baixa, intentaré prendre molta tila i gens de cafè, però que vull acabar el curs amb la meva darrera classe estant amb ells i elles a l'escola. L'infermera, la simpàtica Pili, m'escoltava amb una certa mirada de desaprobació. Ella ho entenia també, però pensava que he de descansar de forma immediata...
I bé, hem posat la següent visita amb el meu metge endocrinòleg a mitjans de juliol, amb el compromís que a partir de final de curs, a partir del 23 de juny, he de fer una autoterapia intensiva de relaxació i dieta estricta per baixar la tensió i també el pes, a un mig plaç he de baixar uns 15 kilos, i a més llarg plaç hauria de baixar uns 30.

2009 I FINALMENT ARRIBAREN ELS NÚVOLS A LA MUNTANYA DE MONTSERRAT - And the clouds came to Montserrat's Mountain...

Dilluns 11 de Maig de 2009
I, finalment, el sol va marxar a descansar i els núvols van arribar de nou a la Muntanya de Montserrat...

Monday, May 11, 2009
And, finally, the Sun left and the clouds came to Montserrat's mountain...

2009 VIATGE EN EL FERROCARRIL CREMALLERA DE MONTSERRAT - Travel in the Mountain Railroad of Montserrat

Dilluns 11 de Maig de 2009
Viatge al Monestir de la Muntanya de Montserrat en el Ferrocarril Cremallera.

Monday On May 11, 2009
Travelling in the Railroad Zipper to Montserrat's Monastery in the Country of Catalonia