AGOST 2009 LANDSCAPES OF MADRID 2

Agost de 2009
Paisatges de Madrid a més de 35 graus a l'ombra...

AGOST 2009 LANDSCAPES OF MADRID 1

Mes d'Agost de 2009
Paisatges de Madrid a més de 35 graus a l'ombra...

2009 HOMENATGE A DANI JARQUE CAPITÀ DE L'ESPANYOL DE BARCELONA, MORT D'UN ATAC DE COR.

A l'stage de pretemporada, a la seva habitació, parlant per tfn. amb la seva companya, embarassada de 7 mesos, ha mort el jugador de futbol Dani Jarque, Capità de l'Espanyol de Barcelona, a causa d'un atac de cor fulminant.
Com homenatge, torno a repetir un dels meus poemes favorits, O CAPTAIN, MY CAPTAIN (Oh Capità, el meu Capità) de Walt Whitman, que forma part del recull de poemes de la pel.lícula El Club dels Poetes Morts(Dead Poets Society), film amb el que em vaig sentir identificat en determinats moments i events de la llarga i ja finalitzada vida meva com a mestre en exercici.

OH CAPITÀ, EL MEU CAPITÀ (WALT WHITMAN)

Oh capità, El meu capità...!
Oh capità, el meu capità!
Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sent les campanes,
ja elPoble acudeix gojós,
Els ulls seguixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.

Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per a tu la multitud s'amuntona en la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jaus mort i fred.

El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jau mort i fred.

Walt Whitman (1819–1892). Leaves of Grass. 1900.

O CAPTAIN, MY CAPTAIN!

O Captain! my Captain!
our fearful trip is done;
The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won;
The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring:
But O heart! heart! heart!
O the bleeding drops of red,
Where on the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.



O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills;
For you bouquets and ribbon’d wreaths—for you the shores a-crowding;
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
Here Captain! dear father!
This arm beneath your head;
It is some dream that on the deck,
You’ve fallen cold and dead.



My Captain does not answer, his lips are pale and still;
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will;
The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done;
From fearful trip, the victor ship, comes in with object won;
Exult, O shores, and ring, O bells!
But I, with mournful tread,
Walk the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.



Walt Whitman (1819-1892) wrote this dirge for the death of Abraham Lincoln in 1865. .

1988 Silver Pozzoli "Around My Dream" MAX MIX 2

Despres d'anys de buscar-la, he trobat al Youtube una cançó emblemàtica dels anys 80, una de les que les meves classes posaven sempre a l'autocar...

La canço es Silver Pozzoli "Around My Dream" i era una de les bases del MAX MIX 2 de 1988

PODEU SENTIR-LA A

http://www.youtube.com/watch?v=ZgiJQ1omhRY

http://www.youtube.com/watch?v=VxP_v3V7Etw

PLANTES DEL JARDÍ DE TOTA LA VIDA

Un raconet del jardí, amb unes plantes de tota la vida. No sé el seu nom, la de la flor vermella només obre la flor de nit, i crec que a casa li dèiem "dondiego de nit", no sé quin és l'autèntic nom. A la natura es presenta ruderal, a prop de poblacions.

AMANIDA D'ESTIU AMB DENT DE LLEÓ (PIXALLITS)

Per sopar, una fresca Amanida d'Estiu, amb Tomàquet, Cogombre, Enciam i també amb fulletes de Dent de Lleó, planta coneguda també popularment amb el nom de Pixallits, per les seves propietats diurètiques

CAUEN FULLES DE LA MORERA DEL JARDÍ DE TIANA...

Cauen fulles de la morera del jardí de Tiana... Fulles molt grans... S'han esgrogueit, com en una pre-tardor, i en cauen. Però és l'arbre, estalviant humitat i aigua, l'estiu és ben viu...

2009 RODALIES DE BADALONA

I vam anar a passar la primera ITV del Focus, i això és el paisatge què vèiem... Eren les 8 del matí del dissabte 25 de juliol...

3 Juliol 2009 EN TIGRIS I LA VENUS DE BADALONA

JULIOL 2009

LA VENUS DE BADALONA I EN TIGRIS

En el darrer dinar formant part del claustre, el dia 30 Juny de 2009, els meus companys i companyes del Claustre de l'Escola Artur Martorell de Badalona m'han fet dos regals molt macos i importants. Un gran llibre d'en Mateu Rotger que explica amb tot detall la història de l'ensenyament a Badalona, i una reproduccío oficial feta pel Museu de la joia més valuosa del patrimoni històric i artístic de la ciutat de Badalona, la petita estàtua de la deessa Venus anomenada "LA VENUS DE BADALONA", trobada a les runes de l'antiga Baetulo romana.
En Tigris -recordeu el meu lema, Cor Humà, Instint Felí-, és un gat expert en Art, i li ha donat la benvinguda a la nova peça de la nostra col.lecció, aquesta reproducció oficial, amb número de sèrie, de la Venus de Badalona.
En aqueste fotos podeu veure en Tigris en el moment en el que ell i jo estudiàvem les característiques de la valuosa obra històrica i d'art, actual imatge icònica de la Ciutat de Badalona.

1975-2009 - ADÉU A LA SRA MARCA I AL SR. PEPE

1975-2009

LA SENYORA MARCA I EL SENYOR PEPE AL PASSADÍS DE LES PLANTES 30 de Juny de 2009

Vaig conèixer a la Marca i en Pepe, els vigilants dels antics edificis de l'Artur Martorell, l'any 1975 quan vaig arribar a l'escola, i els seus fills i filles eren petitets. Ara ja fa molts anys que són avis, i m'he acomiadat d'ells al moment de jubilar-me jo també.
Enrera queden molts moments viscuts, sempre recordaré quan la Marca cuinava a casa seva, les olors i flaires que s'escampaven per tot l'edifici i la gana que ens entrava al sentir-les, mestres i alumnes... Les vegades que em va fer baixar a la seva cuina a fer un tast, els seus brous ("cocidos"), els estofats, els "potajes"... Meravellosa cuina tradicional, ara tan perduda... Les ampolles de vi de la Manxa que em portaven del seu poble, Montiel, prop de les llacunes de Ruidera... I també quan em renyaven per haver deixat els nens i nenes de la meva classe massa papers per terra i tot desordenat, especialment els dies de plàstica o dibuix... Dues persones entranyables i inoblidables... Ells també eren l'antiga Artur Martorell... Ells també formen part dels nostres records col.lectius...

2009 ELS DARRERS MISSATGES DE PISSARRA DELS MEUS DARRERS ALUMNES A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA (1975-2009) - The last messages...

Dissabte, 27 de Juny de 2009
Ahir vaig continuant fent la neteja de la classe, per oferir un món nou i obert a qui em substueixi al 4t. de l'escola Artur Martorell de Badalona.
Vaig esborrar la pissarra, vaig esborrar els darrers missatges amb guix dels darrers alumnes de la meva vida professional en actiu abans de jubilar-me.
El meu agraïment infinit, a tots, i a tu Noèlia, pel que vas deixar escrit en un raconet de la pissarra, i que la fotografia de la meva amiga, la mestra Laura, recull perfectament.
He anat trobant moltes coses als prestatges i als armariets de la classe... Coses que porten imatges de temps i històries viscudes de tot tipus. Textos de persones que han canviat molt amb el temps, i d'altres de persones que no han canviat res... Temps hi haurà, espero, per parlar de moltes coses d'aquests anys, 34, (1975-2009) que he estat mestre d'Artur Martorell. Hauré de buscar una llibreta, em venen temes al cap en qualsevol moment que donarien per llargs relats, i tinc por d'oblidar-los. Agafaré una llibreteta petita que em van regalar fa poc, amb un gatet a la coberta, i m'anotaré el tema per evitar que quedi altra vegada oblidat als racons amagats del bagul de la meva vida...

THE LAST MESSAGES OF MY PUPILS OF THE MY CLASS OF THE ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA

23 JUNY 2009 LA DARRERA IMATGE COM A MESTRE EN ACTIU A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA- The teacher's last image in action

23 de Juny de 2009
Últim dia com mestre en actiu a l'Escola Artur Martorell de Badalona (1975-2009)

Dia de la Jubilació real. (La legal és el dia 31 d'agost)
Escrit a les 2 de la tarda:
Ja ha marxat tothom a casa. En realitat ha estat fort, molt més fort que el que m'esperava. Molt fort, per la tremenda afectivitat que m'han mostrat els nens i les nenes de l'escola. Ha estat dificil de suportar amb serenor tenir tot el matí la gent de la meva classe de 4t. de Primària abraçats a mi, plorant per l'acomiadament, dient-me si els vindré a veure el primer dia de curs, i jo havent d'explicar que això no és possible ni convenient. En tot cas, ens tornarem a veure aviat, si els alumnes -suposo que sí- poden anar a la Festa dels 40 Anys de l'Escola Artur Martorell de Badalona, a la Discoteca Titus ("la Carpa") de Badalona, el proper dia divendres 18 de Setembre de 2009 a les 20 hores del vespre. Molts nens i nenes de les altres classes que he estat com a tutor, 5è i 6è, també plorant i abraçant-me i donant-me petons, i l'AMPA, les famílies de l'escola, fent-me un emotivíssim acomiadament en un article de 2 pàgines a l'exemplar de la revista d'escola que hem repartit avui, i que s'afegeix a la festa sorpresa privada que les famílies i els alumnes em van fer divendres passat al parc, a la palmera de l'entrada sud... I tothom donant-me petits regals i records, molt importants per a ells i elles i per a mi... I demanant-me que signés dedicatòries a llibretes, agendes, llibres, fulls... He necessitat tota la meva fortalesa per no desmontar-me davant d'ells i elles, era per a mi important que em veièssin trist, sí, però també tranquil i serè, donant-els-hi comfiança i normalitat, ja que alguns alumnes i algunes alumnes estaven vivint el meu adéu amb una gran angoixa personal que calia suavitzar i tractar de treure un darrer somriure...

FOTOGRAFIA: DARRERA IMATGE DE JOSEP MARIA DAMAS PEREZ COM A MESTRE EN ACTIU A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA, FETA EL DIMARTS 23 DE JUNY A 2/4 DE 1 DEL MIGDIA QUAN S'ESTAVA FENT L'ACTE D'ACOMIADAMENT DE LA CLASSE DE 6è DEL CURS 2008-2009 A LA SALA D'ACTES DE L'ESCOLA.

(La Fotografia està feta per la mestra i amiga Laura Diaz amb el meu telèfon mòbil Nokia 6500.)

Josep Maria Damas Pérez
jdamper2006@gmail.com

-2 2009 IMATGE D'UNA TARDA INOBLIDABLE - AN UNFORGETTABLE EVENING

-2
21 de Juny de 2009
Imatge d'una tarda inoblidable: el comiat sorpresa que em van fer al Parc de Can Solei la tarda del divendres 19 de Juny de 2009 tots els amics i amigues de 34 anys de mestre a l'escola Artur Martorell de Badalona que van poder venir. Per sempre al meu cor... (Fotografia de l'àlbum Picasa de Marta Fornaguera)

June 21, 2009
In the evening of Friday, the 19th of June, my friends did to me a surprise party of farewell and retirement in the Can Solei's Park of Badalona. Forever in my heart...

-3 2009 20 JUNY BREU NOTICIA D'AGRAÏMENT DES DEL COR

-3
Dissabte 20 de juny de 2009

Temps n'hi haurà per parler-ne a poc a poc... Temps 'hi haurà...
Només una breu nota d'agraïment... A tots i per tot... A tots els que hi van ser i a tots els que no els hi va ser possible per la vida i la feina. I per tot el que vaig viure... Per la bona sorpresa més gran de la meva vida... La tarda del divendres 19 de Juny de 2009... Al racó tradicional de l'entrada principal del parc... A les envistes dels vells edificis...
El meu record i agraïment infinit...
Ara, quan el cowboy puja al cavall i s'allunya cap el sol ponent finalitzada la seva missió, no marxa en solitàri... Darrera d'ell hi ha tot el poblat dient-li adéu...
Thanks of my heart for all my friends...
Sempre hi sereu al meu cor...
Us estimo

-9 2009 TIGRIS I JOSEP MARIA: COR HUMÀ, INSTINT FELÍ

Diumenge 14 de Juny de 2009

TIGRIS I JOSEP MARIA: COR HUMÀ, INSTINT FELÍ

Fotos del gat TIGRIS, a dos dels seus llocs favorits, la seva cadireta de fusta i la seva Capsa dels Angels, on li agrada dormir de dia.

Fotos d'en JOSEP MARIA DAMAS PÉREZ als seus darrers dies a l'escola Artur Martorell de Badalona (1975-2009, 34 anys), treballant a l'hort amb gent de la seva classe de 4t. de primària.

¡¡¡FELICIDADES A TODA NUESTRA FAMILIA DE TENERIFE POR EL ASCENSO AYER DEL TENERIFE A LA PRIMERA DIVISION DE LA LIGA ESPAÑOLA!!!

-10 2009 ENIGMES DE LA NIT A LA SELVA DEL MARESME - Cruxes of the night in the jungle of the Marshes

-10

ENIGMES DE LA NIT A LA SELVA DEL MARESME: Ombres, fulles, siluetes, l'estratègia del cargol...

Cruxes of the night in the jungle of the Marshes: The strategy of the snail

-12 2009 EL BOSC ZEN DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA The zen forest of the Artur Martorell School of Badalona, Barcelona

-12
Dijous 11 de Juny de 2009
Han florit els arbres que van plantar davant de l'edifici de la nova escola Artur Martorell de Badalona. Sembla que son una varietat d'acàcia. El caràcter exòtic de les flors li dona al conjunt un cert aire oriental, xinès o japonès. És la versió zen de l'escola-monestir Artur Martorell, seu, fins ara, del secret d'Excalibur i del record dels Cavallers i Dames de la Taula Rodona.

June 11, 2009
The Zen forest of the school Artur Martorell of Badalona.

-15 2009 EL GAT TIGRIS, EN JOSEP MARIA DAMAS PEREZ I EL GAT MUTIS BLUE EYES NAVEGANT PER INTERNET - HUMAN HEART, FELINE INSTINCT

-15

Dilluns 8 de Juny de 2009

-El meu gat, en Tigris, descansant atent al seu sofà

-Jo, en Josep Maria, a la meva classe de 4t. de l'Escola Artur Martorell de Badalona, en els meus darrer dies com a mestre.

-El gatet Mutis Blue Eyes, que ja té un any, navegant per Internet al seu ordinador.

- COR HUMA, INSTINT FELÍ...

-HUMAN HEART, FELINE INSTINCT

-16 2009 ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU

-16
Diumenge 7 de Juny de 2009 5 de la tarda
Eleccions al Parlament d'Europa

He anat a votar fa una estoneta...
He votat una opció amb solucions proposades per sortir de la crisi possibles sense utopies però també sense pors ni angoixes paranoiques.
He votat una opció sostenible i respetuosa amb el medi ambient però innovadora tecnològicament i previssora de necessitats energètiques i comunicatives de cara a tot el segle XXI.
He votat una opció conservadora de la pròpia cultura i de la seva vida normal però oberta a les aportacions de la integració de les diferents cultures arribades al nostre entorn.
He votat una opció no dogmàtica ideològicament i oberta a la discussió i al diàleg, però disposada a sostenir uns quants principis i idees bàsics irrenunciables.
He votat una opció que afavoreix el recte itinerari dels diferents camins que cadascú lliurement pot triar, amb una visió tranquil.la però agosarada quan el moment i la situació ho demanen.
He votat gent seriosa, però amb el sentit de l'humor necessari per ajudar els altres a véncer els seus neguits i cabòries.
He votat...
Ja he donat pistes suficients...
Mireu el vostre cor, i podeu endevinar el sentit del meu vot...

-16 2009 CRISI, QUINA CRISI? Crisis, what crisis?

-16

Diumenge 7 de Juny de 2009

Hi ha moments en els que et preguntes on és la crisi... O potser ens afecta nomes a una part petita de la societat?
Avui hem sortit a fer un tomb en cotxe, tradicional els diumenges. Doncs bé, en un tram curt de carretera, entre Monistrol i Manresa, en direcció contrària a nosaltres, en no més de 10 minuts, ens hem creuat amb un Ferrari, un Rolls Royce, un Ford Mustang (molt dificil veure a Europa aquest model americà) i dos Porsches, tots ells nous de trinca. Això sense comptar els nombrosos Audis nous de tot tipus, tan abundants que a Catalunya cal considerar-los ja un model vulgar, malgrat el seu preu...
Torno a repetir la pregunta: a qui afecta la crisi???

Sunday, June 7, 2009
Today, in a small tour of road between Monistrol and Manresa, we have crossed with a Ferrari, a Rolls Royce, a Ford Mustang, two Porsches and numerous Audis, all the new ones. We wonder: to whom affects the crisis, besides to us?