2009 BADALONA'S BEACH IN THE WINTER Imatges d'hivern de la platja de Badalona

Març de 2009
Flaires de primavera...
L'hivern acaba.
La platja de Badalona es prepara per l'estiu.
Encara no, encara no...
Però aviat.

In March, 2009
We Smell the spring
The nearby winter end...
Badalona's beach is prepared for the summer.
Still not, yet not...
But soon....

MATINADA DE LLUNA PLENA DE MARÇ DE 2009

Dedicat a unes bones amigues, que són Fades i Bruixes, i que cada nit de Lluna Plena, com aquest 12 de març de 2009, es reuneixen en un sopar dedicat a la Lluna, en algun indret entre la Serralada de la Conreria i la mar de Montgat i fan powers per atraure bones energies a la humanitat, tot complint el rite màgic d'ensenyar el cul a la Lluna Plena...

Lluna plena a es pla de ses bruixes anit!
Akelarre a les envistes de son mar d'aquí...
Antigues cançons de fades sense por
amb conjurs d'antics records...
Balls a l'entorn de la llar de foc,
ulls encesos amb les brases del resplendor...
Lluna Plena, culs de bruixes mirant el cel dels estels...
Llàgrimes d'argent en la foscor del mar.
Ulls de felins, somriure de germanor...
Vosaltres sabeu el que és estimar.

(Akelarre de març a les envistes del mar, JMDP 2009)

1971 PASSEJANT PER EL AAIUN, SAHARA OCCIDENTAL (Dedicat a Jordi i la seva nova sahariana)

JMDP 1971-1972, ATN Grup Nòmada "Smara" III, 2a C. (Edchera-Daora, Sahara, A.O.E.)
Va ser a desembre de 1971, al desert del Sahara... Havia de fer una sèrie de compres, i vaig agafar el cap de setmana llarg per deixar la Base Avanzada de Edchera i anar amb un dels tot-terrenys de la companyia a la capital, El Aaiun, de permís de cap de setmana. Hi havia gent que anava a alguna pensió o hostal, però jo m'allotjava directament en la caserna principal de la meva unitat, en el Cuartel General de la Agrupacion de Tropas Nómadas del Sahara, on sempre em facilitaven un lloc on dormir, respectant, és clar, les normes i horaris militars. Recordo de El Aaiun dos llocs on menjava molt bé, una taverna clàssica d'un canari que feia una paella de marisc perfecta, a l'estil de les que ens agraden a Catalunya,i, com no, el meravellós i elitista restaurant del Parador Nacional de El Aaiun, actualment transformat en una de les seus del govern marroquí del territori del Sahara Occidental.
Poques vegades vaig utilitzar aquest uniforme oficial de passeig de l'Agrupació de Tropes Nòmades del Sahara, de fet jo preferia saltar lliurement de duna a duna en la llibertat de la zona situada entre Edchera, Daora, la frontera amb el Marroc i la costa atlàntica del Sahara fins Playa Aaiun... El Aaiun era una ciutat força complicada, on havien passat ja coses molt greus, que són història, i on no et senties tan a gust com en la solitud dels dies i nits del desert...

(Jordi: el color d'aquesta jaqueta sahariana de l'uniforme de passeig de ATN era marronet clar tirant a beig... Et sona...?)

RETORN A LA VELLA ESCOLA ARTUR MARTORELL, 4 MARÇ 2009

Plovia a Badalona.
Era el dimecres 4 de març de 2009, tocades al monestir les campanades de les 3. Els pares i mares preceptors ja s’havien endut els novicis i novícies a fer les labors de la tarda a les respectives aules monacals. Jo vaig sortir del recinte per la porta sud, la que dóna a les pinedes que acompanyen els edificis de l’antic monestir. Els dimecres a la tarda és el dia que estic alliberat del servei directe de "ora et labora" al recinte de Can Solei i em puc anar a fer meditació a la ciutat de Barcelona.
Em vaig dirigir cap els antics edificis i vaig sentir l’aura de tots els anys de la meva vida que hi he passat, des de 1975 fins que vam marxar als nous tecno-edificis actuals ara fa 2 anys, a març de 2007…
32 anys als edificis de Can Solei...
Vaig passar per la pista, ara amb un camí obert a Ca l’Arnús, vaig veure les finestres clausurades amb totxos de l’edifici Est, vaig recórrer l’espai entre els dos edificis, sense cap canvi aparent, i vaig aturar-me uns minuts al “meu” edifici, el que dóna a l’Oest…
Tants anys… Tutor de tants curs d’EGB i després de Primària… Els records…
El viatge a Menorca l’any 1987 com a tutor de 8è…
Les colònies a Canillo (Andorra) i a Santa Maria de Meià a Lleida amb 7è…
Les aventures per camí nevat de Viladrau, sota el torb, en unes colònies de 6è al Montseny…
El Delta de l’Ebre, amb els croissants i ensaïmades gegants de l’esmorzar de Ca l’Amadeu…
Els animals de la granja de Sant Iscle de Colltort a La Garrotxa i els gats de Riera de Ciuret al Montseny…
I la platja de Canet de Mar fent el camí d’Arenys a més de 30 graus…
I en la Prehistòria, les estades a Lourdes La Nou i Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà…
I L’Esquirol, i Can Toni Gros…
Temps hi haurà d’explicar-ho tot, de recordar-ho tot… Tot ha quedat aquí, dins dels antics edificis, dins del meu cor i la meva memòria… I la de vosaltres, tots i totes els que ho vau viure amb mi…
Vaig sortir del Parc donant una nova ullada als edificis des de l’Era… La palmera de l’Era…
Continuava plovent al parc, però al meu cor retornava, després d’alguns dies de tenebres, la llum del sol…
El sol del passat, que m’il.lumina el futur…

DELTA DEL RIU LLOBREGAT, RESERVA NATURAL LES FILIPINES EL REMOLAR, 5 de març de 2009

Dijous 5 de Març de 2009
Hem tornat al delta de Llobregat. Hem anat altra vegada a recórrer la petita llar precàriament protegida on sobreviuen ocells i aus de la fauna nativa catalana i migrant.
Em sembla haver vist les primeres orenetes d'aquest any, i l'altre mestre, Mr. Robert, ho ha confirmat, pensa que sí que ho eren.
I, malgrat la foscor, el fred i les fortes ventades del dia, alguna cosa s'anima al teu cor observant l'energia amb la que la vida s'agafa a les mínimes possibilitats que troba per seguir endavant.
Ja parlaré de les coses que hem vist i observat, però, com primera impressió, queda l'al.legria recuperada de viure després d'un dia caminant pels itineraris de Filipines-El Remolar, i per les dunes protegides de la platja de Viladecans-El Prat...
La vida...
Aus i ocells...
Plantes i amfibis...
Cavalls i insectes...

ALBADA EN CAN SOLEI - Can Solei's Badalona Park Sunrise

Arribava ahir a l'escola. Era la matinada del dia 2 de març de 2009. Arribant al parc, vaig veure com sortia el sol entre els arbres. A l'esquerra l'edifici oest de l'antiga escola, la meva llar durant 32 anys, entre 1975 i 2007, al fons el bosc del parc amb el sol ixent, a la dreta al fons els denominats edificis de La Caixa i l'edifici de la cantonada Seu d'Urgell - Margarida Xirgu, i en primer pla la realitat urbana de contenidors, cotxes i deixalles que fan el contrapunt de realitat necessari a la bellesa plàstica de l'albada.
I així em sento jo. Busco la bellesa, la serenor, el somriure, l'esperança de la sortida del sol, de l'inici d'un nou dia, i, en contrast, em trobo al bell mig del camí contenidors de coses alienes al meu cor, deixalles de corriols que un bon dia van desaparèixer del meu horitzó, sense arribar a adonar-me fins ara, potser sense voler arribar a adonar-me... A tothom li costa reconèixer que potser tot va ésser només un somni...
Però va ésser un bell somni durant els millors anys de la meva vida...
I em queda el somriure i l'estimació amb tants d'amics i amigues...
Forever.

THE SEA... IT'S A TIME OF WILD WAVES...

A TIME OF WILD WAVES..
(Quadern de bitàcora del dia 1 de març de 2009)

Sí...
La mar...
És temps d'onades salvatges...
És temps de navegar baixant i pujant muntanyes
de mar...
És temps de portar el timó
i no perdre el nord...
És temps de tancar les orelles
per no sentir el cant de les sirenes...
És temps d'allunyar-nos d'esculls i penyasegats...
És temps de posar proa a barlovent...
I apropar-nos al port del destí...
Endavant, mariners,
nosaltres som el vaixell i la mar...
Escuma de gotes de sal a la cara...
Ulls oberts,
mans fermes,
esperit fort...
I un petit ajut...
El teu ajut...

NO COUNTRY FOR OLD MEN (Ethan and Joel Coen, 2007) 4 OSCARS 2008 (NO ÉS PAÍS PER A VELLS)

Va guanyar 4 Oscars l'any 2008...
Però jo recordo especialment un dels personatges, amb el que em sento ara plenament identificat...
El vell sheriff a punt de retirar-se Ed Tom Bell, interpretat per Tommy Lee Jones (MEN IN BLACK), actor i cantant rocker de 61 anys... Jo estic a dies de fer els 60...
El seu somriure trist... La càrrega de tota una vida... El desencís, per molts motius, alguns d'ells inesperats... El proper final...
Sí, és un país, un món per a joves...
Però, fins a quina edat ets jove?
Qui decideix que ja no ets jove?
I si els que es consideren joves són en realitat més vells que tu?
I si ni s'ho imaginen?
Cada vegada més, Let It Be, la darrera cançó dels Beatles...
I també... With a little help from my friends, amb un petit ajut dels meus amics i amigues, com deia una altra vella cançó dels Beatles de la que hi ha una excel.lent versió de Joe Cocker al Youtube...

What would you think if I sang out of tune
Would you stand up and walk out on me
Lend me your ears and I'll sing you a song
And I'll try not to sing out of key
Oh, I get by with a little help from my friends
Mmm I get high with a little help from my friends
Mmm I'm gonna try with a little help from my friends

("With a Little Help from My Friends" (títol original: A Little Help from My Friends) cançó de John Lennon y Paul McCartney)

25 Febrer 2009 Un trist final per la ruta de l'Arc de Sant Martí

Sí... El final és trist...
Però ja ho sabies, ja ho pressenties...
Mai res no t'ha estat fàcil.
Mai no has vist de fet el gest amable,
el somriure fidel que han vist d'altres...
Potser alguna vegada, però...
Ets injust, i ho saps...
De vegades sí has sentit la ma amiga,
el somriure clar, la ma que t'ajuda...
Però han estat tan poques vegades...
Ja saps que el camí es fa en solitari,
encara que prefereixes creure tot el contrari...
Però no hi ha tendreses,
no hi ha el record de tot el que has viscut...
Finalment, avui ho has acceptat,
ho has entès, ho has viscut...
I el somriure que desitjaves
al final ha aparegut, trist,
als teus propis llavis...
I aquells que t'estimen
t'han recordat que hi ha d'altres camins.
I el final d'un d'ells, trist final,
és l'inici de molts d'altres.
Amb l'ajut dels teus amics i amigues,
que en tens de veritat.
I tornes a caminar cap al vent,
endavant cap al destí,
sense mirar enrera
i agafat a moltes mans...

2009 SETMANA DE CARNAVAL A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA Carnival Week at the Artur Martorell School of Badalona

.


PICTURES OF CARNIVAL WEEK IN THE ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA

IMATGES DE CARNAVAL A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

FEB 21 2009 CARNIVAL IN THE SAINTS STREET OF BARCELONA La Rua de Carnaval del carrer de Sants de Barcelona

FEBRUARY 21, 2009

CARNIVAL RUA IN THE SAINTS DISTRICT OF BARCELONA CITY

Rua de Carnestoltes al barri de Sants de Barcelona

2009 21 de Febrer RUA DE CARNAVAL DEL BARRI DE SANTS DE BARCELONA - BARCELONA, SANTS STREET CARNIVAL

21 FEBRER 2009
RUA DE CARNAVAL DEL CARRER DE SANTS DE BARCELONA

2009 FEB 21
CARNIVAL IN THE SANTS STREET OF BARCELONA

2009 February CAN SOLEI'S PARK, BADALONA CITY, SUNRISE.

Albada del dia 19 de Febrer de 2009.Sortida de Sol a l'est, amb el fons del Parc Can Solei i els antics edificis de l'escola...

2009 MISTER CARNIVAL OF ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA. El senyor Carnestoltes de l'Escola Artur Martorell de Badalona

FEBRER DE 2009
El senyor Carnestoltes de l'any 2009 ha arribat a l'Escola Artur Martorell de Badalona. El seu regnat és de Carnaval, i presideix tots els actes que s'hi relacionen. Els seus pares i mares són en Robert i les alumnes i els alumnes Delegats de Classe.

2009 FEBRUARY
Mister Carnival of 2009 has come to the Artur Martorell School of Badalona.

2009 PERSPECTIVES DE LA CLASSE DE 4t DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

FEBRER DE 2009
PERSPECTIVES DE LA CLASSE DE 4t DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA
-A la primera fotografia es pot veure la perspectiva general de la segona planta de l'edifici de l'Escola Artur Martorell, amb la porta de la classe de 4t. oberta oferint la perspectiva del seu interior.
-A la segona fotografia es veu l'interior de la classe de 4t., amb el panorama exterior del Parc de Can Solei de Badalona i, al fons, a la Mar Mediterrània, el sol ixent de Febrer de 2009.


2009, FEBRUARY
Perspectives of the classroom of 4th level of the Artur Martorell School of Badalona.
In the first one we sees the corridor and the opened class of 4th level, and in second the interior of the 4th level classroom and the rising sun in the nearby Mediterranean Sea, beyond the Can Solei's Park of Badalona City, Catalonian Country, Spain

2009 LES LLUMS DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA- THE LIGHTS OF THE CORRIDORS OF THE BADALONA'S ARTUR MARTORELL SCHOOL

FEBRER DE 2009
LLUMS I COLORS MEDITERRANIS DE LES 3 PLANTES DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA
- Planta Baixa,Taronja-Groc, Educació Infantil
- Planta Primera,Verd, Educació Infantil, Cicle Inicial Educació Primària
- Planta Segona,Blau, Cicles Mitjà i Superior d'Educació Primària

2009, FEBRUARY, PICTURES OF THE THE MEDITERRANEAN LIGHTS OF THE CORRIDORS OF THE ARTUR MARTORELL SCHOOL OF BADALONA

2009 BADALONA NORD, 2 MATINADA DISSABTE 14 DE FEBRER

2 de la matinada del dissabte 14 de febrer de 2009.
Montgat deserta, Badalona centre deserta...
L'espai entre les 2 ciutats, la denominada "zona d'oci", tot el contrari, plena al màxim amb centenars de joves que van d'un local a l'altre, mentre desenes d'automòvils col.lapsen la carretera...
Com l'escena de l'espectacle al riu, al film Apocalypse Now, de Francis Ford Coppola...
NORTH OF BADALONA IN THE NIGHT OF WEEK END.
February 14, 2009

2009 PLATJA DE LA BARCELONETA, BARCELONA, DIUMENGE 8 DE FEBRER

PLATJA DE LA BARCELONETA, BARCELONA,
MIGDIA DEL DIUMENGE DIA 8 DE FEBRER DE 2009

Barcelona, Barceloneta Beach, Sunday February 8, 2009

2009 ALS 2 ANYS DEL CANVI, LA VELLA ESCOLA VISTA DES DE LA NOVA

ALBADA DEL 6 DE FEBRER DE 2009
A PUNT DE FER 2 ANYS DEL CANVI, FOTOS DELS ANTICS EDIFICIS DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA VISTOS DES DELS NOUS

LET IT BE?

Let it be? Deixar-ho estar?... Sí, tens dies que ho deixaries ja... Que renunciaries a aguantar fins el final, com t'has proposat fer, com has fet tota la vida... Hi ha dies que et preguntes si val la pena... Si té sentit que hagis fet el cor fort, que hagis tornat i et dediquis al màxim que les teves forces actuals et deixen... Quan veus que les espases volen al teu voltant somies amb la tranquil.litat d'una platja tropical... Quan t'arriben notes, cartes, persones, amb veus que no t'esperaves i que et deixen amb el gest del que se sent ja sobrevolar lluny d'aquesta realitat... Quan te n'adones que tota la vida que hi has dedicat, més de tres dècades, no representen res i cada dia és com un tornar a començar, com si fóssis un jovenet acabat d'arribar que no té gaire idea del que fa... Quan mires al teu voltant, o cap endavant, cap a la silueta propera dels vells edificis i veus les ombres de molts dels teus antics alumnes, pares i mares d'alguns dels actuals, i saps que aquests sí confien en tu i saben la teva història i tarannà... Quan ho valores tot això, i saps que ja hi ets als mesos finals, febrer, març, abril, maig, juny... I saps que pot ésser tan fàcil deixar-ho ja... Què hi tens motius, i els metges t'ho han recomanat, i no ho fas per aquells que penses t'estimen i tu estimes, nens i nenes, pares i mares... Quan et trobes amb que potser aquest sentiment no és plenament compartit per l'altra part... Quan estas decebut i desitges deixar de lluitar i descansar... Quan intentes desesperadament treure forces, motius per aguantar una mica més i resistir fins el final, tan proper... Quan saps que faras tot el possible per evitar que el desconsol acabi guanyant la partida perquè hi ha gent que no s'ho mereix... Quan deixes anar el teu somriure trist i irònic sobre tota la teva vida anterior... Quan lluites contra la depressió que provoquen tots els que t'han decebut i et fan el camí més dificil... Quan et preguntes si deixar-ho estar o seguir lluitant... Quan repeteixes això de Let it be, com els Beatles, com John Lennon... I quan saps que sí, que malgrat tot intentaràs arribar a la meta final... A finals de Juny...